Sitges 2012: Gothic Assassins

Gothic Assassins (2012)

Sinopsi i crítica

Gothic assassins és un desastre en tants aspectes que no es mereix que parli gaire estona d'ella. Senyor Milor Twilight, ha fet una pel·lícula de gòtiques amb katanes que han sigut enviades per Jesucrist des del futur per evitar una invasió alien, què li fa pensar que el seu públic potencial vol una pel·lícula de l'estil El árbol de la vida (2011) plena de imatges suposadament oníriques i frases pretensioses?

Si com a mínim les frases i diàlegs fossin originals, però simplement són robades de la bíblia o d'altres fonts. I és que al senyor Twilight li caldria informar-se abans d'on treu els textos, què està molt bé això de voler fer una pel·lícula que mostri un esdeveniment global mitjançant personatges que parlin múltiples idiomes, però quan una francesa parlant castellà respon al seu carceller amb frases robades de la cançó Libre de'n Nino Bravo provoca vergonya aliena.

Però tampoc cal ser dolent, s'ha de reconèixer que el muntatge és molt adient a la pel·lícula. L'argument està separat en capítols i aquests es passen desordenats, a més, la meitat del metratge de cada capítol és un refregit d'escenes ja vistes pel que acabes veient tots els diàlegs uns deu cops com si d'un capítol de Naruto es tractés. I això és tot un encert perquè si algú aguanta més d'un quart d'hora és perquè, o bé no té res millor a fer entre sessions (com era el meu cas) o bé té algun problema greu i, en tal cas, no li anirà malament que li recordin constantment totes i cadascuna de les escenes. De fet, crec que si se li treuen les repeticions de les repeticions no la cinta no arriba a superar els quaranta-cinc minuts, i tot i això seria insofrible.

Hi ha mil coses més a criticar com les actuacions o les escenes d'acció però tampoc es mereix que inverteixi més temps. Simplement no la mireu.

El millor: res.

El pitjor: tot.