Sitges 2012: The ABC's of death

Sitges 2012: The ABC's of death (2012)

Sinopsi

26 lletres. 26 directors. 26 maneres de morir. La idea no pot ser més simple: a cada cineasta li és adjudicada una lletra, i té plena llibertat per a crear un curtmetratge en el qual la mort tingui un paper destacat.

Crítica

Anomenar a The ABC's of death pel·lícula ja és de per si discutible. La cinta juga amb el concepte d'altres produccions anteriors com les pel·lícules de Creepshow (1982), Heavy Metal (1981) o Twilight Zone: the movie (1983)  però portat a l'extrem. Vint-i-sis curts de quatre minuts cadascun amb un fil conductor mínim, un format que posa el límit la definició de pel·lícula. En aquest sentit se l'hi ha de reconèixer el mèrit.

Per desgràcia el nivell mig dels curts és molt baix. Durant les més de dues hores que dura, hi ha menys d'una desena de curts que siguin dignes i com a molt cinc o sis podrien considerar-se realment bons. Això fa que només uns quaranta minuts valguin la pena i la resta sigui una simple successió d'idees a mig fer.

El millor que es pot fer amb aquesta pel·lícula és informar-se de quines són les lletres bones, baixar-la, configurar l'VLC per passar 4 minuts de cop amb el cursor, i veure només les parts interessants. Una llàstima.

El millor: que jo recordi les lletres A (Nacho Vigalondo), D (Marcel Sarmiento), Q (Adam Wingard), Y (Jason Eisener) i en un ordre menor P (Simon Rumley), F (Noboru Iguchi), T (Lee Hardcastle), X (Xavier Gens). N'hi havia algun altre però no recordo la lletra.

El pitjor: que en general el nivell és força baix.