Sitges 2012: Flying Swords of Dragon Gate

Long men fei jia (2011)

Sinopsi

La Xina, finals de la dinastia Ming. Sota el comandament de Yu, un grup de corruptes té aterrida la població. El rebel Zhao Huai i una banda poc convencional plantaran cara al temut Yu a la Dragon Gate.

Crítica

Aquesta és la primera pel·lícula en 3D xinesa que veig i ja puc dir que, amb diferència, és el millor 3D que he vist fins ara. Els escenaris són oberts, amb una gran profunditat i, sobretot, tota l'escena surt sempre enfocada, així que l'espectador té sempre la llibertat de mirar tots els detalls sense necessitat de veure taques borroses. La càmera estàtica típica del cinema de Hong Kong  juga aquí un paper fonamental donat que deixa a l'espectador prou temps com per pair el que està veient. Els moviments de càmera són subtils i sempre per guiar la lectura. I, encara que sembli mentida, és el primer cop que veig una peli en 3D on han corregit la brillantor de la imatge per contrarestar l'enfosquiment que provoquen les ulleres (a veure quan n'aprenen a Disney). Per mi, un 3D totalment justificat. Fins aquí la part positiva.

Per desgracia la pel·lícula en si tampoc aporta massa i, decididament, no formarà part de cap antologia del director Tsui Hark. L'argument pretén ser enrevessat però és queda en l'intent, sembla talment que amb la necessitat d'intentar rentabilitzar una gran producció com aquesta hagin optat per fer agafar clixés tant occidentals com orientals, sense èxit. Té algunes bones pensades, com tot el tema del mot de pas, els rebels o la ciutat amagada, però en general acaba en un terme mig una mica aigualit.

Les coreografies han sigut força criticades en general per l'excés de cable i CGIs. A mi personalment no em va molestar el cable però si que vaig trobar que les escenes estan força més mal rodades que a d'altres cintes del director. Alguns efectes digitals es veuen una mica mal fets, cosa que queda accentuada pel 3D (com ara una lluita amb cadenes que es veuen borroses). En canvi, es nota que els directors de Hong Kong comencen a saber combinar els afectes digitals amb les coreografies després de forces intents fallits.

Amb tot, una pel·lícula que es deixa veure encara que no fa ni ombra a l'anterior del director, Detective Dee and the mistery of Phantom Flame (2010). Recomanable encara que només sigui per veure del que és capaç el 3D.

El millor: el 3D, en Jet Li i, sobretot, en Jet Li en 3D.

El pitjor: l'argument podria estar més cuidat. A vegades es fa difícil no comparar-la amb les anterior obres del director.