dijous, 20 de setembre de 2007

EuroDisney 15 anys després (Part 2)

AVÍS: aquest article és la continuació d'un article anterior. Potser seria millor llegir-se abans la primera part.

De la foscor de la cova del passat tornem a la llum del present, on la suposada màgia del parc ha omplert de petites princeses tots els carrers. Al costat de cadascuna de les famílies hi ha quitxalla disfressada de bella dorment, de ventafocs, de blancaneus... Per desgràcia, la màgia es perd on comença el capitalisme i, en passar per davant de la botiga de disfresses a seixanta euros, me n'adono que torno a tenir vint-i-cinc anys.

Cova pirata

Gràcies a déu, la mansió de la por, els pirates del Carib, el vol d'en Peter Pan o el tren miner ens retornen a una època on les coses costaven tant sols un "miraaa!" i uns ullets ben oberts. De nou petits ens trobem a Discovery Land a punt d'entrar a l'Stat Tours, una parada obligada per qualsevol friki nostàlgic com jo.

Diorama de l'atracció Star Tours

Per a qui no ho conegui, Star Tour és l'única atracció del parc basada en Star Wars, una saga que ben poc te a veure amb l'animació Disney. Als records, la cua durava hores però es feia amena gràcies a un conjunt d'escenes protagonitzades per animatrònics. A més, a l'entrada hi havia gent disfressada de Chewaka o de Stormtroopers. Actualment, la gent disfressada ha desaparegut, però les escenes de la cua continuen igual d'espectaculars. L'atracció és la típica de cabina que es mou mentre projecten alguna cosa. És molt immersiu, però potser aniria bé que restauressin una mica la cinta.

En Chewaka a l'entrada de l'Star Tours de 1992

Una altra parada memorable és el laberint de l'Alícia, on es recreen molts dels personatges del conte de'n Lewis Carrol. La veritat és que Alicia al país de les meravelles és una de les grans pel·lícules Disney i el laberint un dels records més detallats que conservo del parc. Com tot, el laberint també s'ha fet petit, però el recorregut no s'ha escurçat.

Laberint de l'Alícia

Prop del laberint (després de vint-i-escaig minuts per sortir-ne) entrem a una de les atraccions més odiades: "It's a Small World". L'atracció consisteix en unes vagonetes que passen per dins d'una sèrie de diorames animats mentre una música enfadosa et fa oblidar el cinquè manament. Un cop fora, sento al jo del passat riure satisfet en veure que l'atracció em continua semblant igual d'odiosa que fa quinze anys. Per aquells que no la conegueu, poso un vídeo.

It's a Small World


Es podrien comentar encara mil coses del parc, tot i això crec que la novetat més notable és una carrossa de la rua dedicada als dolents de les pel·lícules Disney. Personalment, sempre m'han agradat més els dolents (Scar, Malefica, Shere Khan...). No sé ben bé perquè, però m'imagino centenars de nens de vint anys manifestant-se davant la porta d'entrada dels estudis exigint que s'acabi la discriminació dels millors personatges.

Carrossa dedicada als antagonistes

El dia dels records acaba a les vuit del vespre. Mentre el tren deixa enrere el parc tancat, em repasso les fotografies que hem fet. Miro a fons cada píxel tot esperant veure, en un racó, el nen del passat. M'esforço a buscar el missatge que em confirmi si està orgullós de veure que la seva feina va servir d'alguna cosa. Tot i això, quan arribo a una fotografia on intento treure l'Excalibur de la pedra me n'adono que la cerca ha acabat. Jo sóc aquell nen.

Jo mateix als 25 anys a Disneyland Resort Paris

NOTA: gràcies Falgoní per les correccions.

2 comentaris:

Ferran Recio Calderó ha dit...

Ara que torno a llegir l'article, em recorda una mica a "La gente de Bart".

Ludo (Marc Alier) ha dit...

Sembla mentida, però Disney té una tonteria vírica. Jo hi vaig anar per l'Star Tours (que gran!) però m'ho vaig passar teta a tot arreu. Vaig lluitar amb el garfio (en serio) i vaig abraçar en Miki i Tot... i tenia 28 anys quan hi vaig anar ;-)