Els termes tècnics i el català

L'any 1941 l'enginyer suís Georges de Mestral va veure com certes plantes s'arrapaven al pèl del seu gos quan el treia a passejar i va decidir que allò podia ser d'alguna utilitat. Així doncs, va començar a estudiar com funcionava. Finalment va inventar dues superfícies, una de peluda i una de coberta per petits ganxos, que en entrar en contacte queden agafades. Sense saber-ho, havia inventat un dels objectes que a més llistes de "els millors invents del segle XX" apareix. Ara només faltava atorgar-li un nom a la criatura.

Per fer-ho va recórrer a la combinació de les paraules franceses: "velours", que significa vellut, i "crochet", que significa ganxo. Com a resultat va obtenir el neologisme "velcro". El producte ja estava completament acabat.

Els neologismes són el pa de cada dia de les llengües. Tot i això, existeixen diverses solucions al problema. Les llengües majoritàries, com el castellà o l'anglès, no tenen cap problema en agafar directament la paraula original i emprar-la sense adaptar-ne l'escriptura, com a mínim fins que no se'n crei una de més adequada. Però què passa amb una llengua com la nostra?

El català és una llengua debilitada (no penso demanar disculpes si el que acabo de dir ha ofès algú) que no pot permetre que els seus parlants escriguin les paraules com vulguin. La nostra força és la unitat: si ens separen en catalans, valencians i baleàrics perdem molt més que pàgines del diccionari dialectal. Per això, el lingüistes catalans necessiten estar al dia de tots els neologismes que apareguin per tal que no apareguin escriptures que no compleixin la normativa ortogràfica.

La veritat és que poques vegades arriben a temps i que molt sovint se'ls critica per la seva feina, però cal tenir en compte que és difícil inventar una nova paraula adient, sobre tot quan no se sap ni què vol dir el terme original. Cal tenir en compte que molts dels neologismes provenen d'àmbits tècnics i que, per tant, només solen usar-los persones altament especialitzades, mentre que les adaptacions provenen d'un àmbit purament acadèmic sense contacte amb el sector que les generen.

Dins el meu sector (la informàtica) he experimentat com certes paraules han anat mutant durant el transcurs dels anys. Quan vaig començar la carrera tots els apunts i professors ens parlaven de "hardware" i "software", però en acabar cada dia sentíem més "maquinari" i "programari". Són dos dels exemples més coneguts de paraula que passa de "jo mai la faré servir" a "es diu maquinari, no hardware".

Per a recollir tots aquests termes tècnics es va crear la "neoloteca". Un pàgina que molt amablement ens informa de:

ca maquinari, m
es equipo físico
es hardware
fr matériel
en hardware

Definicions
ca: Conjunt d'elements físics d'un sistema informàtic.

i de:

ca programari, m
es equipo lógico
es software
es soporte lógico
fr logiciel
en software

Definicions
ca: Conjunt sistemàtic dels programes d'explotació i dels programes que serveixen per a aplicacions informàtiques determinades.

Això si, només és possible accedir-hi un cop iniciada la sessió, tot entrant amb l'usuari visitant posat per defecte. Per sort, el amics de Softcatalà han recopilat algunes de les entrades informàtiques més important en el seu recull de termes de Softcatalà. En pròxims articles ("posts" en anglés) ja repassaré algunes traduccions més.

Què és un tros de quòniam?

Pocs dies després de l'inici de La Veu de T, el creador de "Ya està el listo que todo lo sabe" va comença el bloc El 7 ciències. De fet, "Ya està el listo que todo lo sabe" va ser un dels blocs que em va inspirar alhora començar La Veu de T (juntament amb "despuesdegoogle", "letritas", CPI, "Microsiervos" i molts més que, injustament, ara no recordo). Per a celebrar l'obertura del nou bloc, em disposo ha fer un petit homenatge/plagi/burda imitació de El 7 ciències:

Què és un tros de quòniam?

Ser un tros es refereix a un fragment d'alguna cosa. Encara que en aquest cas s'usa com en l'expressió "ésser un tros de pa" que significa ser bo.

Segons la hiperenciclopèdia, un quòniam es descriu com "Terme emprat en la locució tros de quòniam, que significa talòs, beneitot" i ens indica que és un mot manllevat del llatí. Per sort, si mirem directament al GREC, trobem més informació:

Expressió llatina, 'perquè', sorgit segurament en ambients eclesiàstics, aplicat en algunes discussions escolàstiques a alguns que es llancessin a argumentar amb quoniam 'perquè' sense saber després què dir

Es Podria dir que un quòniam es refereix a aquelles persones que inicien una crítica visceral sense saber com l'argumentaran, encara que l'ús més comú és el de ser un talòs.

REV per a neòfits (i part 6)

NOTA: aquest article és la sisena part d'un article molt més llarg. Potser seria convenient llegir les altres parts abans de continuar (part1, part2, part 3, part 4 i part 5).

Enmig del caos generat per l'accident en el portal, els PJs (Personatges Jugadors) es reorganitzen. Per primer cop en tota la partida, els antics aspirant a formar part del projecte "MON" i els empleats de la secció X comencen a treballar com un únic equip. El director (PNJ) ordena a un parell de guàrdies (també PNJs) que segellin la cambra del portal.
Tot l'equip s'agrupa a les oficines del pis superior mentre un petit esquadró busca la criatura escapada. El director i la sots-directora interroguen al professor (un PJ maquillat com si fos un vell de vuitanta anys) i als tècnics. Els biòlegs i metges inventen hipòtesis sobre què deu ser la criatura.

En un moment donat, la criatura torna a aparèixer del no res. Entre crits i corredisses els guàrdies aconsegueixen abatre'l. Amb el cadàver al vel mig del passadís, el biòlegs decideixen endur-se el cos a la sala d'autòpsies. L'autòpsia del cos de l'ens va monopolitzar durant uns vint minuts a un dels Màsters per tal de respondre totes les preguntes de la biòloga. Poca estona després es va produir un nou atac que va confirmar els pitjors auguris: l'alienígena havia dipositat ous pels conductes de ventilació i la seva gestació era rapidíssima (un recurs molt comú en pel·lícules com Alien).

PJs realitzant l'autòpsia a la criatura

Poca estona després del descobriment, la llum de l'edifici se'n va anar i els PJs es van veure obligats a usar alots. Les portes de l'edifici s'obren només quan hi ha electricitat, així que la única sortida possible era el portal, que havia quedat inoperatiu durant l'apagada general. En aquest moment l'equip es va dividir per tal de solucionar els dos problemes: els alienígenes i la font d'energia. Després d'això, vaig decidir estar amb els altres observadors parlant de com s'estava desenvolupant tot. Eren ja més de quatre hores de joc ininterromput i el cafè amb gel de les 10 ja no feia massa efecte.

PJs després de l'apagada

En un moment donat vaig veure com la sots-directora (PJ) s'asseia i es queixava dels peus (es queixava de veritat, li feien mal les sabates). Un cop vaig entendre el problema, li vaig deixar les meves sabates. Descalç, la meva mobilitat es va reduir considerablement (en teoria, perquè durant les 3 hores que faltaven de partida no vaig parar de moure'm per l'edifici).

Un grup de jugador va aconseguir una font alternativa d'energia per al portal. Es tractava de quelcom semblant a la Kriptonita que emetia llum (una mena de barra brillant dins d'un plàstic en forma de cristall). Agafant-lo amb les mans nues, un personatge se l'enduu pel passadís fins que un Màster se li posa al costat i l'informa que s'acaba de desfer. Pel que sembla es necessitava d'una exoarmadura que el mecànic (PJ) havia construït quan formava part d'un projecte anterior de Nexus.

A partir d'aquest moment ja no em sentia gaire els peus i vaig decidir seure'm en un tamboret que hi havia al costat de la taula de mescles de la sala del portal. Al cap d'una estona varen arribar la major part dels PJs i el mecànic amb la exoarmadura. Coma imatge aproximada, el jugador que feia de tècnic era una persona molt alta, vestida amb una cuirassa negre, un casc als més pur estil appleseed, peus de Mazinger Z i unes pinces a les mans inspirades en el robot grua del final d'Aliens el retorn. La veritat és que imposava.

Alguns PJs arreglant el portal

Després es va formar l'equip de set persones que passaria pel portal. Si no recordo malament es tractava de : l'únic que sabia com funcionava la porta (per allò de poder tornar després), un metge francès (perquè el personatge que sap usar la porta patia del cor), un parell de militars, la sots-directora, l'aspirant de la guàrdia vaticana i una lingüista. Varen tornar a activar a la porta i, just en travessar-la, una de les parets laterals (que era un separador de paper) es trenca i apareix el monstre final: la reina alienígena.

La lluita final va consistir en un cos a cos entre el mecànic vestit amb la exoarmadura i la reina alienígena mentre la resta dels que s'havien quedat fora disparaven sense parar a l'enemic. La reina consistia en un PNJ que carregava a l'esquena una pròtesis plena de braços, tentacles i, per suposat, una llarga cua acabada en un punxó (tot d'espuma pintada amb làtex, lògicament). Un cop morta la reina, el Màster els informa que la exoarmadura està a punt d'explotar i que tenen pocs segons per treure-se-la al mecànic. El final èpic el va protagonitzar un dels PJs quan va llençar la cuirassa pels aires, que va anar a petar al costat del portal senyalant així el final de la història.

Els 7 elegits per traspassar el portal

Tots el llums de la sala es van encendre entre aplaudiments i ovacions. Després de la foto de grup dels que havia passat pel portal, els màsters van pujar a l'escenari de la sala d'actes i van donar les gràcies a tots els participant tot acomiadant-se amb un "fins el pròxim Phase Zero". Després, tots vàrem ajudar a recollir les habitacions. Eren pràcticament les 7 del matí, així que tots junts vàrem anar a esmorzar.

Que lluny queden els prejudicis ara que he viscut un rol en viu de prop. En realitat es tracta d'una activitat de grup molt ben organitzada i planificada. Ja voldrien molts actors disposar d'un entorn per improvisar com el que he vist aquesta nit. He passat una nit francament divertida que espero poder repetir en el futur i, el que es més important, sense necessitat de prendre ni una gota d'alcohol i tornant a casa sense fer pudor a fum.