Provant la "nova" distribució gOS
AVÍS: la primera versió de l'article l'he escrit en un ordinador sense els accents configurats (ni la ç), així que és possible que me n'hagi deixat algun.
Fa un parell de dies Everex va presentar l'Everex gPC , un petit PC de sobretaula destinat a fer la competència al mig abandonat Mac Mini. Aquesta empresa està força especialitzada en ordinadors de baix cost (cal destacar el CloudBook, un ultraportàtil de baix cost que es presenta com un dels principals competidors de l'ASUS EEE PC).
Una de les característiques de les màquines d'Everex es que venen amb Linux preinstal·lat. Fins aquí cap novetat, tots els dispositius de baix cost ho fan (perquè és força difícil reduir costos si et veus amb l'obligació de pagar una llicència del Windows). La diferència és que usen una nova distribució anomenada gOS.
Engegant gOS des del Live CDCom es pot suposar, gOS no fa referència al millor amic de l'home, sinó que són les humils sigles de "good Operating System". Amb aquest nom tant entusiàstic, no m'ha quedat cap altre remei que provar-lo.
Mentre em descarregava la imatge del CD d'instal·lació, vaig fer un tomb per Internet tot buscant alguna mena d'informació sobre les característiques. En poc temps vaig descobrir que el que vénen com una nova distribució és, en realitat, el nostre vell conegut Ubuntu (la "distro" més "xic" del moment) amb la interfície gràfica Enlightenment (una interfície versàtil configurada perquè recordi a un Mac OS).
Càrrega d'inici del sistemaLa descàrrega del torrent va tardar gairebé una hora i mitja (no és gaire tampoc, ocupa 600MB). Així que vaig tenir temps de mirar-me a fons la pàgina oficial (5 minuts, és molt maca però sense contingut).
Pel que sembla, la gràcia de tot plegat és que integra una gran part dels serveis web que es coneixen com la web 2.0 (Gmail, Blogger, Google Maps, Flikr, Meebo, YouTube...). Està pensat per usar més les aplicacions web que no pas el disc dur. Personalment, també crec que aquesta es la via que hauria d'explotar el programari per als equips domèstics de baix cost. La cosa prometia.
Un cop cremat el CD vaig posar-lo al portàtil. En engegar-se, va quedar clar que el gOS s'inspira en el Mac OS. La mateixa barra per a llançar aplicacions, la interfície neta de botons i tot flotant.
Escriptori del gOSUn tret remarcable (o, com a mínim, distintiu) és que, en fer clic esquerra sobre l'escriptori, t'obre el menú de sistema (en Windows, el menú d'inici), on pots accedir a totes les aplicacions, mentre que si fas clic dret només et mostra un llistat d'aplicacions preferides. Pel meu gust el menú del clic dret és redundant perquè ja tens la barra just a sota, però tampoc és especialment molest.
Desplegament del menúLa suposada integració amb la web 2.0 consisteix en accessos ràpids a certs llocs socials així com a serveis com el google docs. En aquest aspecte, la veritat es que queda una mica coix. Realment no es que ho integri, sinó que obre un firefox i punt. De les 21 aplicacions que conté per defecte la barra inferior, 18 acaben obrint un firefox amb una url determinada.
Captura de pantalla (aquesta no es meva i és d'una versió anterior)L'escriptori té, al bell mig, un camp de text que ens permet cerca al Google directament. Una bona idea, però que potser caldria refinar-la per tal que servis per cerca dins del propi ordinador (com fa el Google Desktop).
Executant la llançadora ràpidaUna cosa que si que m'ha agradat és que porta incorporada una llançadora d'aplicacions, semblant al Katapult, per a cridar programes de forma rapida. No és que sigui una funcionalitat sorprenent, però qualsevol sistema operatiu sense una aplicació semblant no es mereix ni el CD on es guarda (com aquell que comença per "W").
Pop-up de la llançadora ràpidaA part de les aplicacions web, el gOS també té tots els programes que venen per defecte amb l'Ubuntu (Open Office, GIMP, Rhythmbox, synaptic...) i seria molt fàcil instal·lar una interfície diferent com la KDE o la Gnome.
Després d'un parell d'hores jugant el "good Operating System" tot escrivint l'article, vaig anar a parar a la configuració del tema visual. L'adaptació de gOS és tant mínima que ni tant sols han eliminat els temes per defecte de l'Enlightenment. Ja posats, vaig decidir provar-lo i, la veritat, és que m'ha agradat força més que el de gOS (que és una mica com un "vull però no puc"). Mentre la moda de les interfícies passa per les transparències i els platejats, l'Enlightenment usa el daurat. Curiós i elegant.
gOS amb el tema per defecte de l'EnlightenmentEn si gOS potser no és espectacular (faltaria provar la integració amb el Google Gears), però funciona correctament i apunta maneres. Com ja vaig comentar fa temps, crec l'GNU-Linux és un gran sistema operatiu per a dispositius amb el maquinari més o menys estàndard i per tant, no dubto que serà l'estrella de la recent nascuda informàtica de baix cost.
