dilluns, 17 de maig del 2010

Taula rodona sobre CC al BccN (part 1)

Durant el passat cap de setmana es va celebrar la primera mostra de cinema Creative Commons de Barcelona (BccN). La mostra va començar divendres amb una taula rodona i la projecció de diversos curtmetratge i va acabar el dissabte amb la projecció de sis llargmetratges i una festa de clausura (la música de la qual també era CC). La meva intenció era publicar algun article durant el cap de setmana, però la veritat és que no vaig trobar el moment adequat.

En tot cas, vaig tenir la oportunitat d'assistir a la fantàstica taula rodona que va obrir la mostra. El sis convidats van estar molt ben escollits i representaven una gran part dels rols involucrats en la creació d'una obra multimèdia, i del món cada cop més gran del Creative Commons (CC). Intento resumir una mica el que es va dir (i ja demano perdó per avançat per la simplificació).

Taula rodona al BccN

Juan Ignasi Labastida, Director de Creative Commons Espanya

Amb un to molt didàctic, va fer una gran introducció del que representa Creative Commons com a alternativa a les fórmules de copyright tradicionals, però sense menysprear el model clàssic donat que CC és en realitat una nova modalitat per aplicar els drets d'autor. Actualment, CC té 70 institucions afiliades per tots les països del món.

De bon principi va especificar que CC no és una entitat de gestió, ni de registre, ni són juristes. El que ofereix CC és un conjunt de llicències que un autor pot aplicar sobre qualsevol tipus de creació, no només digital. CC garanteixen l'autoria (Attribution) alhora que pot permetre la reproducció, distribució, comunicació i fins i tot modificació de l'obra original depenent de la modalitat escollida (Share Alike o, en cas contrari, No derivative). A més, la llicència pot garantir la rentabilitat de l'obra donat que és possible indicar que la llicència només és vàlida sempre que s'en faci un us sense ànim de lucre (Non-Comercial).

Wendy Espinal i Carla Jovine, productors de Riot Cinema Collective


Riot Cinema Collective és la jove productora de cinema que hi ha al darrera de l'innovador projecte El Cosmonauta. Per als que no el conegueu, El Cosmonauta és el primer llargmetratge Espanyol que s'està financiant parcialment amb Crowdfunding, una formula basada en les petites inversions aportades per molta gent. Per exemple, en el cas de la producció de Riot Cinema, tant sol es necessari aportar una cantitat igual o major a 2€ per ser productor (però crec que millor ho explico en un altre post això). Actualment tenen ha 2097 productors (jo entre ells).

Tot i això, el Crowdfunding no és l'únic mètode de financiació del projecte, on també hi ha 23 inversions privades, patrocinis diversos i la pre-venta de distribució del producte final. Per bé que aquesta fòrmula els ha garantit un gran impacte mediàtic i diversos premis a la innovació, un altre dels aspectes detacats del projecte és que, un cop finalitzada la pel·lícula, es publicarà amb llicència CC a través d'Internet.

Em va semblar molt curiós quan varen explicar que la llicència CC escollida varia segons el format de l'arxiu que es descarregui l'usuari. Així, la versió en LD (Low Definition o, per entendre'ns, la definició DVD) es distribueix amb CC by-sa (Attribution Share Alike) que permet que qualsevol distribueixi, reprodueixi i modifiqui l'obra fins i tot amb fins comercials, mentre que la HD (alta definició) serà CC by-nc (Attribution non-commercial) que permet el mateix que la anterior però sense ànim de lucre. Aquesta decisió pren sentit quan pensem que els cinemes i altres suports comercials es reprodueixen en alta definició.

Al pròxim article explico una mica la resta de participants de la taula rodona.

dimarts, 11 de maig del 2010

15 motius pels que vull un Android

Aprofitant que el bloc de El Androide Libre ha començat un concurs on sortegen un Nexus One, m'he decidit a intentar llistar 15 dels motius pels qual estic esperant amb candeletes que arribin els nous models amb Android 2.1 i substituir el meu iPhone atrotinat.

  1. El principal motiu és lògicament que el meu iPhone està agonitzant i ja ni em deixa fet fotos (i mai ha fet vídeos)
  2. Android és una plataforma oberta, amb la que deixaré de dependre del maleït iTunes i el podré connectar a GNU-Linux sense problemes
  3. Sempre m'ha fet gràcia aprendre a programar per mòbils i fer-ho sense haver de pagar llicències a cap empresa malvada és un bon punt
  4. Integra totes les eines de Google que faig servir a diari com el Gmail, el Calendar o el Maps
  5. Pel que he sentit el programa per gestionar podcast funciona a la perfecció
  6. L'android Market cada cop té més aplicacions, i els preus són molt més baixos que els de Store de l'Apple (per no dir que la majoria són gratuïtes)
  7. És multitasca de veritat
  8. Android 2.1 ja és multitàctil i la resposta és pràcticament idèntica a la de l'iPhone
  9. Té flash i en breu tindrà el Firefox Fennec.
  10. Si em dóna la gana, em permet canviar qualsevol component, des del teclat, passant pel sistema de SMS o l'agenda. Sense necessitat de fer jailbreaks ni tonteries vàries.
  11. Tots els models fan servir un connector estàndard, ja sigui un miniusb o un microusb.
  12. La ranura pel jack d'audio té una mida normal, sense rebaves metàl·liques estranyes.
  13. El meu iPhone no és 3G (quina vergonya)
  14. Puc ampliar-li la memòria amb una microSD i li puc canviar la bateria.
  15. Tinc ganes de tornar a tenir MP3 com a to de trucades i Bluetooth de veritat (no només per al mans lliures)
Vull que quedi clar que amb aquest llistat no estic dient que l'iPhone sigui un mal dispositiu, el tinc des de fa més de dos anys i m'ha anat prou bé (i això que no és un 3G), però decididament prefereixo les avantatges que m'ofereix Android i el maquinari que tenen els dispositius d'última generació.

dimarts, 4 de maig del 2010

Nwiki ja és la wiki oficial de Moodle

Després de molts anys, la Nwiki per fi ha passat a formar part dels mòduls oficials de Moodle. Malgrat que jo ja porto força temps fora del projecte, crec que com a mínim es mereixen que dediqui un article al tema, i a tots els que han col·laborat al projecte.


Ha costat, però és que queia pel seu propi pes. Felicitats a tots.