dijous, 7 de desembre del 2017

Leatherface

Leatherface (2017)

Sinopsi

Una jove infermera és segrestada per quatre adolescents que es fugen d’una institució psiquiàtrica.

Crítica

El duet format per Alexandre Bustillo, Julien Maury tornen a la gran pantalla per oferir-nos una curiosa precuela/homenatge de la grandíssima La Matanza de Texas (1974). Després de tanta còpia i remake de l'obra de Hooper, es nota que Bustillo i Maury han decidit porta la història al seu terreny i oferir una mena de roadmovie d'aventures impregnada de terror. Tot i això, no ens ha de sorprendre aquesta decisió. Per bé que els dos director sempre seran recordats per la magnífica À l'intérieur (2007), fa dos ja anys ens van oferir la peculiar Aux yeux des vivants (2014), on es narraven les desventures d'uns nens assetjats per un ser maligne. Aquest és exactament l'estil d'història que recuperen en aquesta Leatherface; una aventura d'una colla de joves, amb cert aire retro, però usant el llenguatge del terror com a motor. Una fórmula que a Aux Yeux des Vivants es feia una mica estranya, però que sense cap mena de dubte va ser un dels referents de la notable i taquillera It (2017) de Andy Muscheti.

Leatherface és una pel·lícula que busca oferir un punt de vista diferent del que ja coneixem de la saga. Aquí veiem una història satèl·lit de la familia Sawyer, molts anys abans dels fets narrats a la pel·lícula del 1974. Al obrir-se a nous escenaris, la cinta és molt més variada en el seu plantejament que les entregues anteriors. També s'agraeix que hagin reduït les escenes de scream queen del que la franquícia en fa us i abús. Per desgràcia, el component d'aventures fa que el nivell d'angoixa i terror sigui molt més baix del que un esperaria de la saga. Amb tot, Leatherface és una pel·lícula recomanable pels completistes que, tot i no ser molt representativa, agradarà als aficionats al terror.

El millor: és un bon representat del nou terror d'aventures que s'ha fet conegut amb  It (2017) i Stranger Things (2016), del que els propis directors de Leatherface van ser uns precursors

El pitjor: no és especialment terrorífica i, si esperes una nou refregit de La Matanza de Texas (1974), no la trobaràs com a tal.