Cult of Chucky
Cult of Chuky (2017)
Sinopsi
Nica viu al manicomi, convençuda que ella va ser qui va matar la seva família. Com a part de la teràpia, el seu psiquiatra farà servir un ninot l’aparició del qual coincidirà amb una horrible cadena d’assassinats al centre.
Crítica
En Chucky ocupa una posició molt elevada dins del meu "nostalgiòmetre". Amb 7 pel·lícules des de Muñeco diabólico (1988) (i alguns curtmetratges), la saga sencera ha demostrat una solvència i valentia que la fa única. Cal tenir en compte que totes les entregues han estat guionitzades (i parcialment produïdes i dirigides) per en Don Mancini. A això, s'hi suma la seva increïble coherència actoral, on tots els protagonistes segueixen vinculats a la saga, des l'Andy (interpretat per un ja adult Alex Vincent) fins a la veu d'en Chucky (interpretada magistralment per en Brad Dourif). Tot això la converteix en una de les sagues d'autor més llargues del gènere, sinó la que més.
Per un altre costat, la saga ha sobreviscut heroicament a la febre dels reboots que ha acabar amb les grans del gènere com Pesadilla en Elm Street (1984) (reboot fallit el 2010), Viernes 13 (1980) (reboot fallit el 2009) o Halloween (1978) (reboot estrany el 2007). Malgrat el pas del temps, en Chucky sempre ha aconseguit reinventar-se com cap altre, adquirint un to autoconscient que la fa, alhora, fascinantment ridícula i terriblement carismàtica.
En aquest sentit, Cult Of Chucky no deixa de ser el clam al "més difícil encara!", agafant tota l'embranzida auto-referencial que va iniciar a La novia de Chucky (1998) - i que va arribar a la seva apoteosi a La semilla de Chucky (2004) - per construir una història absurda com ella sola que farà les delícies de tots els fans. Per si tot això no fos prou, Mancini s'atreveix amb tot amb un final on deixa molt clar que, mentre ho pugui continuar produint, té idees per rato.
Per un altre costat, la saga ha sobreviscut heroicament a la febre dels reboots que ha acabar amb les grans del gènere com Pesadilla en Elm Street (1984) (reboot fallit el 2010), Viernes 13 (1980) (reboot fallit el 2009) o Halloween (1978) (reboot estrany el 2007). Malgrat el pas del temps, en Chucky sempre ha aconseguit reinventar-se com cap altre, adquirint un to autoconscient que la fa, alhora, fascinantment ridícula i terriblement carismàtica.
En aquest sentit, Cult Of Chucky no deixa de ser el clam al "més difícil encara!", agafant tota l'embranzida auto-referencial que va iniciar a La novia de Chucky (1998) - i que va arribar a la seva apoteosi a La semilla de Chucky (2004) - per construir una història absurda com ella sola que farà les delícies de tots els fans. Per si tot això no fos prou, Mancini s'atreveix amb tot amb un final on deixa molt clar que, mentre ho pugui continuar produint, té idees per rato.
El millor: és una capítol més de la saga i deixa molt clar que en Chucky encara té molt a dir, encara que sigui més en la comèdia que en el terror
El pitjor: es nota molt que la saga cada cop té menys pressupost i com segueixi a aquest ritme no sé com podrà continuar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada