Jojo's Bizzare Adventure: Diamond is Unbreakable

JoJo no kimyô na bôken: Daiyamondo wa kudakenai - dai-isshô (2017)

Sinopsi

Conegut com JoJo, Josuke és un estudiant amb pinta de delinqüent però amb un gran cor... i amb un poder anomenat “stand”, que li permet curar ferides. Quan una sèrie d’incidents sospitosos comencin a sotjar Morioh, la ciutat costanera on viu, JoJo haurà de posar el seu do al servei dels seus éssers estimats.

Crítica

L'únic encert d'aquest nou despropòsit d'en Takashi Miike és que l'ha rodat a Sitges. Això li va garantir molts aplaudiments cada cop que apareixien exteriors del poble plens de japonesos i amb els cartells dels comerços canviat per kanjis. La veritat és que el joc d'intentar reconèixer on està rodada cada escena va ser molt divertit i va provocar un constant murmuri a la sala. Per desgràcia, més enllà de l'anècdota, la pel·lícula no te cap mena de gràcia a no ser que siguis fan del manga original.

Com a la majoria de life-action basats en un shonen, l'acció es centra en uns pocs personatges plans a més no poder als que, en tot moment, orbiten una enorme quantitat de personatges satèl·lits que només són allà pel plaer de l'otaku que ja sap de memòria tot el que passarà. A Jojo's, a més, és nota moltíssim que l'storyboard és directament el còmic, fins al punt que sempre que els personatges es posen a parlar ho fan parant qualsevol combat per facilitar el plànol-contraplànol i recitant a un ritme desesperadament lent, com si no s'haguessin llegit el guió abans.

El millor: si sou fans del festival com jo, la primera hora plena d'exteriors de Sitges són entretingudes. Ah, i l'escena final on es cola de fons una sardana clandestina.

El pitjor: a la que passen a filmar en estudi, la cosa es torna horrorosa (ja ho era abans, però sense els exteriors queda en res)