Crítiques de la Japan Madness
Meatball Machine: Kodoku (2017)
Sinopsi
Tot d’un plegat, un home gris, diagnosticat d’un càncer terminal, esdevé l’única esperança d’una ciutat infestada de paràsits alienígenes hiperviolents.
Crítica
Quan un s'enfronta amb una pel·lícula d'en Yoshihiro Nishimura ha de tenir molt clar que no sabrà mai per on sortirà. Podrà garantir deformitats ridícules i dolents d'opereta fets del pur làtex, també podrà preveure que el director farà tot el possible per prendre el pèl a l'espectador, però mai sabrà fins a quin punt et farà passar vergonya aliena.
Per als qui, com jo, trobin a faltar el Nishimura de Tokyo Gore Police (2008), ja els aviso que, malgrat el títol tant suggerent, no arriba al nivell. La veritat és que els primers quaranta minuts són dignes d'elogi, però quan comencen els combats absurds és fa molt repetitiva i lenta. Tant és així que, quan l'espectador acaba per entendre la gran broma ridícula que és realment la història, ja està tant cansat que no té ganes ni de riure. Una llàstima.
Per als qui, com jo, trobin a faltar el Nishimura de Tokyo Gore Police (2008), ja els aviso que, malgrat el títol tant suggerent, no arriba al nivell. La veritat és que els primers quaranta minuts són dignes d'elogi, però quan comencen els combats absurds és fa molt repetitiva i lenta. Tant és així que, quan l'espectador acaba per entendre la gran broma ridícula que és realment la història, ja està tant cansat que no té ganes ni de riure. Una llàstima.
El millor: L'inici de la pel·lícula és molt prometedor
El pitjor: a mitja història es torna repetitiva i molt avorrida
The Mole Song: Hong Kong Capriccio (2017)
Sinopsi
El pocatraça de l'agent infiltrat Reiji tindrà dos fronts oberts: el clan yakuza l’ha enviat a Hong Kong per tal que s’encarregui d’uns assumptes; mentrestant, la policia ha decidit deixar de banda als agents infiltrats.
Crítica
El pitjor Miike desbocat ens regala una cinta de yakuzas al més pur estil Agárralo Como Puedas (1988). El resultat destil·la tanta caspa que acaba per ser entretingut alguns minuts, però no aguanta ni de bon tros les dues horasses que dura. Un intent de fer comèdia amb la hipèrbole (força típic al cinema oriental) que perd el nord completament a la hora de metratge i s'estimba sense remei contra un iceberg de tedi i desinterès.
La cinta té alguns encerts i el to tipus "Anacleto agente secreto" amb altes dosis d'irreverència tenia forces possibilitats, però, com sol passar amb Miike, arriba un punt on es cansa de dirigir i posa el seu nefast el pilot automàtic.
La cinta té alguns encerts i el to tipus "Anacleto agente secreto" amb altes dosis d'irreverència tenia forces possibilitats, però, com sol passar amb Miike, arriba un punt on es cansa de dirigir i posa el seu nefast el pilot automàtic.
El millor: la idea tenia moltes possibilitats
El pitjor: li sobra una hora sencera
En un poble tranquil del Japó rural, una humil acadèmia de belles arts intenta fer-se un lloc. Per desgràcia, una remesa de fang maleït els farà la vida impossible.
Sinopsi
En un poble tranquil del Japó rural, una humil acadèmia de belles arts intenta fer-se un lloc. Per desgràcia, una remesa de fang maleït els farà la vida impossible.
Crítica
Malgrat ser una opera prima, el director Sôichi Umezawa és un veterà del efectes especials de la ja desapareguda Sushi Typhoon. Potser per això, Umezawa intenta allunyar-se tant com pot de l'estil esbojarrat en el que havia participat fins ara i intenta fer una pel·lícula amb més pretensions, sense massa èxit. Amb un inici molt correcte, la pel·lícula es queda força ràpid sense idees i el to pausat amb el que volia diferenciar-se acaba per ser el pitjor enemic d'aquesta cinta de pressupost quasi nul.
És una llàstima perquè el guió firmat pel propi Umezawa està ple de bones idees. A més, m'atreviria a assegurar que el context on passa la història està ple de notes biogràfiques (i, si no és així, ho sembla). Amb tot, la pel·lícula acaba per ser un producte completament prescindible amb alguns pocs moments interessants.
És una llàstima perquè el guió firmat pel propi Umezawa està ple de bones idees. A més, m'atreviria a assegurar que el context on passa la història està ple de notes biogràfiques (i, si no és així, ho sembla). Amb tot, la pel·lícula acaba per ser un producte completament prescindible amb alguns pocs moments interessants.
El millor: el material donava per fer una pel·lícula molt més digne
El pitjor: es nota massa la inexperiència del director, que només es llueix en els moments d'efectes especials
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada