Replace

Replace (2017)

Sinopsi

Kira és bonica, jove i feliç, fins que un dia es troba un tros de pell seca a la mà. Aviat, s’adonarà que és víctima d’una estranya malaltia que fa que la seva pell envelleixi prematura i ràpidament.

Crítica

Estem davant de la primera producció en anglès del director, Norbert Keil, i el seu segon llargmetratge. Malgrat que seria incorrecte definir-la com a opera prima, la realitat és que Replace té totes les virtuts i els defectes que caldria esperar d'una primera pel·lícula; una ambició desmesurada i uns recursos clarament limitats per portar-la a terme. L'estructura del film juga inicialment a confondre l'espectador fent-lo creure que està davant d'una història més petita del que realment és, per després anar encaixant totes les peces sense masses salts de fe. Tot un salt amb doble tirabuixó que s'agraeix.

Cal destacar molt positiva la importància que dóna el director a les localitzacions, fent-les un protagonista més de la història. Des del loft on viu la protagonista, fins a l'hospital on l'atenen, totes les estances que apareixen a la cinta tenen la personalitat pròpia i es nota que s'ha fet un gran esforç perquè es noti.

Per desgràcia, Replace té un defecte tant greu que fa impossible considerar-la una bona pel·lícula. Més enllà dels encerts i errors de direcció, de la banda sonora i, fins i tot l'actuació, Replace és una història sobre la intimitat de dues dones que clarament està escrit per homes heterosexuals. I és que ni Keil ni Richard Stanley són capaços de sortir de la visió estereotipada del cos femení, les relaciones lèsbiques (força gratuïta val a dir) i del romanticisme. Produccions com aquesta pertanyen a una altra època i, en ple segle XXI, és un error imperdonable.

El millor: la història general no està del tot malament tot i que hi ha molts elements forçats

El pitjor: la intimitat femenina té un gran pes a la trama però està escrita clarament per homes que no saben del que estan parlant