Anna and the Apocalypse
Anna And The Apocalypse (2017)
Sinopsi
La tranquil·la localitat de Little Haven es veu envaïda per una horda de morts vivents que amenacen d'esguerrar les festes de Nadal. Anna i els seus amics faran front a l'amenaça amb tota la seva energia (i ganes de cantar).
Crítica
El primer que cal dir és que Anna and the Apocalypse és una comèdia musical de zombies. Malgrat que aquesta afirmació podria semblar una simple taxonomia, en realitat esdevé no només un elogi, sinó el punt més fort de la pel·lícula. I és que al libretto de l'Alan McDonald i en Ryan McHenry es combina a la perfecció amb la direcció de John McPhail i les actuacions per aconseguir sortir ben parat tant en la comèdia, com en el musical, com en el gènere zombi.
Com a comèdia musical, la cinta no amaga en cap moment les referències a High School Musical (2006) però li afegeix la dosi de mala llet que li permet el ser una pel·lícula de gènere. Per un altre costat, malgrat que com a comèdia zombi el seu humor està més proper a Zombieland (2009) que a Shawn Of The Dead (2004), aconsegueix no renunciar ni a la cruesa ni al pessimisme inherent a les bones històries de morts vivent. Finalment, com a musical zombi és, de llarg, el més treballat que s'ha vist fins ara, no deixant les cançons de banda ni en els moments més dramàtics.
La major pega de la pel·lícula és que el càsting és força desigual. En general, tots els actors (la majoria d'ells força joves) fan un bon paper en escenes de diàleg, però quan cal cantar es nota que hi ha moltes diferències de nivell, fins al punt que han de recórrer a un horrible i obvi Auto-Tune. Tot i això, el resultat és una petita delícia que es guanyarà un bon lloc en moltes quedades cinèfiles entre amics.
Com a comèdia musical, la cinta no amaga en cap moment les referències a High School Musical (2006) però li afegeix la dosi de mala llet que li permet el ser una pel·lícula de gènere. Per un altre costat, malgrat que com a comèdia zombi el seu humor està més proper a Zombieland (2009) que a Shawn Of The Dead (2004), aconsegueix no renunciar ni a la cruesa ni al pessimisme inherent a les bones històries de morts vivent. Finalment, com a musical zombi és, de llarg, el més treballat que s'ha vist fins ara, no deixant les cançons de banda ni en els moments més dramàtics.
La major pega de la pel·lícula és que el càsting és força desigual. En general, tots els actors (la majoria d'ells força joves) fan un bon paper en escenes de diàleg, però quan cal cantar es nota que hi ha moltes diferències de nivell, fins al punt que han de recórrer a un horrible i obvi Auto-Tune. Tot i això, el resultat és una petita delícia que es guanyarà un bon lloc en moltes quedades cinèfiles entre amics.
El millor: és 100% comèdia, 100% musical i 100% de zombis
El pitjor: malgrat que la majoria dels actors canten molt bé, es nota molt que n'hi ha un parell que no en saben
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada