Sitges 2016: Abattoir

Abattoir (2016)

Sinopsi

Hi ha gent aficionada a col·leccionar coses d’allò més estranyes, però el dolent d’Abattoir s’emporta la palma: la seva rutina consisteix a comprar cases on s’han esdevingut assassinats i arrencar-ne de l’estructura les habitacions on es va cometre el crim.

Crítica

Malgrat que la proposta del director Darren Lynn Bousman, conegut per haver dirigit tres de les entregues de la saga Saw i Repo! The genetic Opera (2008), no va aconseguir arribar massa al públic, he de reconèixer que tenia elements interessants o, si més no, divertits de veure. El to noir kitch al que es manté fidel durant tota la cinta aporta un to a El guardià de la cripta (1989) que li senta molt bé. A més, la història absurdament lovecraftianai  plana com una taula de planxar difícilment hagués funcionat si no s'arriba a fer des de l'autoconsciència.

Desconec com és el llibre original en el que es basa, però espero que no fos massa seriós perquè aquesta producció té més de comèdia involuntària que de terror. Amb tanta estètica de telefilm de terror norantero, el que més em va agradar de la pel·lícula és que em vaig quedar amb les ganes de tornar a veure les pel·licules d'en Brian Yuzna amb en Jeffrey Combs de quan era petit.

El millor: l'estètica cutre i el to autoconscient

El pitjor: que sigui tant previsible fa que en molts talls es faci lenta