Sitges 2016: Swiss Army Man

Swiss Army Man (2016)

Sinopsi

Després d’una llarga temporada aïllat en una illa deserta, Hank troba companyia en el flatulent cadàver d’un jove que l’aigua ha portat fins a la riba.

Crítica

Swiss Army Man és la guanyadora indiscutible del festival d'aquest any (i de tots els certàmens per on ha passat) i no n'hi ha per menys. La pel·lícula és un autèntic torrent d'originalitat i, el més important, un grandíssim exercici de cinema. Experimental, emotiva i exigent, la peculiar relació entre en els personatges d'en Hank i en Manny és incomparable. Així, sense més.

Més enllà de la suposada escatologia amb la que es publicita (que no és tant en realitat) la pel·lícula presenta un nivell tècnic impecable on destaca, per sobre de tot, la mescla de so i la banda sonora. La música composada pels desconeguts l'Andy Hull i en Robert McDowell es fusiona a la perfecció en la narrativa fins a fer-se indispensable per entendre del tot les escenes.

Per un altre costat, sóc dels que pensa que donar-li el premi a millor actor a Daniel Radcliff és exagerat, i més tenint en compte que en Paul Dano també ho fa molt bé, però això no treu que la pel·lícula sigui una de les imprescindibles de l'any. Diria que eviteu els spoilers, però la veritat és que és impossible imaginar-se el que és Swiss Asmy Man sense veure-la.

El millor: cal veure-la per fer-se a la idea

El pitjor: creure's crítiques com aquesta i deixar-se portar massa per les expectatives esperant el que no és