dilluns, 26 d’octubre del 2015

Sitges 2015: The Dead Lands

The Dead Lands (2014)

Sinopsi

Després de presenciar com massacren la seva família, Hongi haurà de travessar la Terra Morta, una àrea poblada suposadament per esperits malignes. Allà coneixerà un guerrer que es convertirà en el seu mentor i amb qui emprendrà una venjança pels seus éssers estimats. La cultura dels guerrers maoris serveix de base a The Dead Lands, el primer film que mostra en tot el seu esplendor la tècnica d’arts marcials mau rakau.

Crítica

La pel·lícula segueix al peu de la lletra l'esquema estàndard de les pel·lícules d'acció. Un heroi no especialment hàbil haurà de lluitar contra un dolent poderós, al que no pot vèncer, per venjar la seva família. Com no pot ser d'una altra manera, per aconseguir-ho s'unirà a un inesperat mestre amb el que establirà una profunda amistat i on tots dos aprendran una important lliçó. Ara bé, tot això passat pel sedàs de la cultura tradicional maori, una aspecte que converteix a The Dead Lands en una proposta interessant i digne de conèixer.

El film aconsegueix transportar l'espectador a un passat mític que per nosaltres és tant fantàstic com podria ser Eternia o la Terra Mitjana. La construcció de la mitologia està ben feta i les relacions entre els personatges són suficientment bones com perquè t'interessi el que passa. A més, la pel·lícula potencia les diferències culturals entre l'espectador acostumat al cinema occidental i la cultura maori llegendària.

La principal pega de la pel·lícula és que la direcció de les escenes d'acció no és especialment lluïda. Es tot curiós veure lluites amb l'art marcial anomenat rakau, però s'haguessin agraït plans més llargs a l'estil oriental que permetessin apreciar els moviments, per comptes del muntatge en talls típic del cinema americà (que només es justifica per l'ús de dobles). En quan a la resta d'aspectes tècnics, la pel·lícula vesteix molt bé.

El millor: és força interessant veure com adapten una història tant trillada a la manera maori de veure el món

El pitjor: en el fons, no té un gran argument