Sitges 2015: Assassination Classroom

Ansatsu kyôshitsu (Assassination Classroom) (2015)

Sinopsi

Un alienígena arriba a la Terra i ofereix un tracte al govern: entrenarà una classe perquè aprenguin totes les formes possibles d’eliminar-lo; si els seus alumnes no resulten ser prou “aplicats”, anihilarà el planeta en un termini de pocs mesos. Això sí, ningú no esperava que entre els estudiants i el monstruós professor pogués establir-se un lligam tan fort.

Crítica

Realment, no entenc com aquesta pel·lícula ha acabat sent carn de marató quan es mereix per mèrits propis formar part de la secció oficial del festival. Assassination Classroom destaca molt per sobre del que un esperaria d'ella. Malgrat que la proposta surrealista està clarament centrada en la comèdia, la relació entre el professor i els alumnes és terriblement interessant i atrapa des d'un primer moment. La dicotomia entre haver d'aprendre a matar al professor i, alhora, sentir admiració per ell, genera un seguit d'escenes hilarants que connecten molt l'espectador.

No conec res anterior de Eiichirô Hasumi, però a Assassination Classroom ha demostrat ser un director solvent que sap dirigir les escenes a la perfecció. Destaca molt a nivell d'efectes especial on, exceptuant alguns moment on el croma és molt evident, a Hasumi no li tremola el pols alhora de fer escenes amb personatges totalment digitals, i s'agraeix. Gràcies a això ens permet veure durant molts minuts al peculiar professor Koro-sensei, l'autèntic protagonista de la pel·lícula.

El seu principal defecte, i el motiu pel que segurament no està a la secció oficial, és que intenta condensar massa argument del còmic original. Tot i això, quan es compara amb la resta de Live Actions que produeix el país nipó (adaptacions en persones de mangas i animes), gairebé es pot considerar que en realitat és una característica definidora del gènere. Això provoca que la pel·lícula doni voltes sense parar i en alguns moments sembli que avança sense rumb.

El millor: en Koro-sensei i la seva relació amb els alumnes, una relació complexa i molt interessant.

El pitjor: es nota que han volgut ficar masses històries del còmic original i el resultat final queda una mica poti-poti a nivell argumental.