Sitges 2013: The battery

Després d'acabar Arcaron, ja puc continuar amb les crítiques, que mai se m'havien enrederit tant. Primera part de les crítiques de la marató nous zombies (o, zombies meets Sundance)

The Battery (2012)

Sinopsi

Dos exjugadors de beisbol han de creuar una Nova Anglaterra que ha quedat completament devastada. El seu caràcter oposat farà que el viatge sigui encara més complicat.

Crítica

The battery és, sense cap mena de dubte, la pel·lícula de zombis més Sundance que he vist fin ara. Si no us van els films íntims, de ritme pausat i amb molt de diàleg millor no la veieu perquè us convertireu en haters. Si, pel contrari, el format no us molesta, val la pena per veure un punt de vista diferent, cosa que s'agraeix quan parlem d'un tema tant trillat com és el zombi.

Quan veiem que la cinta està produïda, guionitzada, dirigida i co-protagonitzada per un tal Jeremy Gardner, ja podem imaginar que no es tracta d'una sèrie A. De fet estem davant d'una producció de molt baix pressupost, fins i tot tenint en compte que es tracta d'una peli de zombis. Per sort, la pel·lícula aprofita molt bé aquesta limitació plantejant un món on la crisis zombi fa temps que ha passat i on que queda són grans distàncies de zones despoblades. I és que The battery és un gran buit. Un buit geogràfic, existencial i social que només s'omple amb la relació dels dos protagonistes que sobreviuen com poden.

Amb tot, una obra que passa amb nota i s'atreveix amb algunes eleccions arriscades que no deixen indiferent, com el llanguíssim pla seqüència del final. Difícilment pot ser considerada la millor peli de zombis dels últims anys, com deia la pàgina del Festival, però decididament és un bon exercici cinematogràfic si teniu prou paciència.

El millor: és original, i això és dir molt en el gènere zombi.

El pitjor: és lenta, potser en alguns moments fins i tot innecessàriament.