Sitges 2013: Escape from Tomorrow

Escape from tomorrow (2013)

Sinopsi

Un tal Jim White va a Disney world amb la seva familia. El que no sap és que el seu viatge pel parc on els somnis es fan realitat es convertirà en un autèntic malson.

Crítica

La principal i única gràcia de Escape from Tomorrow és com es va filmar. Una bona part del metratge va ser gravat sense el permís de Disney World, imaginem que simulant ser visitants normals del parc. Sabent això, la primera mitja hora em va semblar interessant, encara que molts cops era més per imaginar com ho havien fet que no pas pel que passava realment.

La veritat és que fins a la meitat de la pel·lícula l'argument m'interessava. Des d'un inici queda clar que el parc està afectant a la família, les relacions que s'estableixen amb la resta trobades més o menys casuals em generaven una certa intriga i tenia la sensació que la situació estava a punt d'explotar. Per desgràcia tot se'n va a norris quan es comencen a resoldre les situacions. Al segon acte la trama es torna confusa, absurda i es carrega tot el que havia més o menys construït. Tot s'acaba resumint en un seguit d'escenes oníriques que no aporten res i, quan surten els crèdits, et deixen amb la sensació d'haver perdut una hora i mitja eterns de la teva vida.

Òbviament, hi va haver a qui li va entusiasmar i va veure en Escape from Tomorrow el debat definitiu sobre la falta de valors de la nostra societat. Però tant a mi com amb els qui anava, ens va semblar pretensiosa, insípida i avorrida.

El millor: el pòster de la pel·lícula.

El pitjor: és pretensiosa en excés i més enllà de la polèmica de com va ser feta, aporta ben poc.