dimarts, 15 de març del 2011

Equivalència de la tipografia del guió cinematogràfic

A arrel de l'anterior article, vaig començar a mirar-me una mica com era el format del guió cinematogràfic. La veritat és que té algunes coses curioses que podeu consultar aquí.

Un cosa que des de sempre m'havia sobtat era el fet que tots els guions s'escriguin amb una tipografia monoespaiada (on totes les lletres ocupen al mateix). Això és curiós tractant-se de textos llargs ja que el monoespaiat és més difícil de llegir que una tipografia d'amplada variable.

La meva primera conclusió va ser que ho feien per herència de quan s'escribia amb màquina d'escriure i, si bé en part és això, té un motiu molt més pràctic. En ocupar totes les lletres el mateix, cada línia té el mateix nombre de caràcters i es calcula que una fulla tipus carta escrita amb courier mida 12 equival a un minut de diàleg.

Exemple de pàgina de guió cinematogràfic

Lògicament aquesta mètrica no és aplicable a Europa perquè no fem servir el format carta sinó el DIN A4. De fet, a Europa no hi ha estipulada cap tipografia concreta. Tot i això, com que m'ha semblat pràctic he fet un parell de proves ràpides per buscar quina seria la mida equivalent.

Per calcular-ho he fet algunes proves:
  • Una pàgina ocupada totalment per text
  • Tres pàgines de guió cinematogràfic (el Mag d'Oz)
Després de les proves he arribat a la conclusió que la mida que més s'aproxima és Courier a 12'5 punts. Si bé amb el full ple de text la millor aproximació és 12'3 (on queden només 3 caràcters per quedar igual), quan hi ha diàlegs el format que surt per defecte de Celtx queda millor amb 12,5~12,6.

Pàgina plena de caràcters


Un altre tema a tractar seria si els tabulats haurien de ser iguals a Europa que a Estats Units. En tot cas, potser en pròxims articles descric una mica més el format.

1 comentari:

Albert Hornos ha dit...

El tema del mono-espaiat aporta com ja s'ha dit alguna ventatge a l'hora del contatge. Tan es així que en molts concursos i premis les categories estan lligades al número de línies, així per posar un exemple la diferencia entre actor secundari i actor de repartiment ve donada moltes vegades pel número de linies/paraules que interpreta.