El setè cel
Avui mentre caminava cap a la feina (tinc aquesta sort) no he pogut treure'm del cap una cançó d'en Jaume Sisa anomenada "El setè cel". Es va publicar l'any 1975 dins del disc "Qualsevol nit pot sortir el sol", que ens va deixar cançons tant entranyables com la que dóna nom al disc, "El Fill del Mestre" o la que avui us comento.
Us deixo amb en Jaume Sisa i el seu Setè Cel
Mentre buscava enllaços per afegir a l'article, m'he trobat amb un bloc dedicat a en Sisa anomenat "El Cabaret Galàctic" on hi ha penjat alguns vídeos. Us poso a continuació un vídeo del Setè Cel en directe:El Setè Cel
Història certa dels set cels
Set paradisos màgics i encantats
Història certa dels set cels
Set nius de pau, de glòria i de felicitat. (bis)
El primer cel és inventat:
El primer gran invent de la terrestritat.
El segon cel, imaginat:
En una nit d'estiu a la vora del mar. (bis)
El tercer cel, dins d'un mirall
Reflecteix les imatges d'un món ignorat.
I el quart cel és irreal:
Com un oasi verd en un desert estrany. (bis)
Del cinquè cel res no se'n sap:
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.
I el sisè cel està copiat
Del cel setè que has engendrat dins del teu cap. (bis)Jaume Sisa, 1975
Jaume Sisa - El setè cel
Realment crec que aquesta lletra és molt encertada i permet diverses lectures. La meva diu així:
Les nostres tradicions ens imposen la visió d'un primer cel ancestral, plegat de normes i condicions. Tot i això, cadascú pot fer una segona interpretació lliure i imaginària d'aquest cel. Al tercer i quart cel tant sols hi arriben aquells que es consideren savis, plens de visions allunyades de la realitat. Pel que a mi respecta, el cinquè cel és l'autèntic, però mai arribarem a entendre'l. Finalment, el que realment importa és el setè cel, que és personal i intransferible.
NOTA: lletra extreta de Kumbaworld.
NOTA: potser als que accediu al bloc des de lectors de feeds us haurà aparegut un article tot estrany ple de "jkl". No us ha fallat el lector, estava fent proves de Javascript i, sense voler, vaig prémer "publicar entrada".
3 comentaris:
Una interpretació molt interessant Ferran. Mai se m'havia acudit prendre'm en serio l'interpretació d'aquesta cançó i no perquè tingui en mala consideració en Jaume Sisa, sinó potser simplement perquè no havia sentit la cançó gaire vegades i, per tant, no havia pogut sortir de la primera impressió que fan les peces d'art. Tu en canvi, has sortit ja de la primera interpretació i et troves en un estadi d'experimentació més detallada de la cançó.
La meva primera impressió, l'única que tenia abans de llegir el teu article, considerava que la cançó mostrava com els cels, les realitats espirituals, són imaginacions humanes. Amb la riquesa imaginativa amb què la cançó va descrivint els cels expressa matisos d'imaginació, irrealitat, aparença... Per tant, jo considerava que la idea central de la cançó era massa simple i en canvi la manera de descriure-la subtil i rica però al servei d'una sola idea.
Ara m'adono que la descripció dels cels conté una complexitat d'idees i que cada cel pot ser interpretat independentment. Així doncs, gràcies Ferran per la teva aportació.
Potser algú hi veuria més matisos i possibles interpretacions. Estaria bé que s'expressessin aquí.
En la época que es va escriure la canço ja es coneixia la divisió de rodes (Chacras) que es desenvolupa en els Tantres (llibres)de les escoles filosòfiques hindús i tibetanes.
Tanmateix cada cel és una roda i si em permeteu...
Primer cel roda Muladhara. Terra.
Lliga a la terra al ser en desenvolupament cap a l'esperit.
Segona roda. Aigua, sensacions, sexe. Com una nit d'estiu a la vora del mar.
Tercera roda. Manipura. La ciutar de la joia. Seu de l'ego primari. El mirall de la primera identificació amb l'esperit
Quarta roda. El Cor. Verd. Anahata.
Seu de l'amor,...com un oasi verd en un desert estrany.
Cinquena roda, je,je, la roda del coll. La comunicació. Vishuda. És molt subtil la rialla que espresa al manifestar que "..no hi ha noticies", és clar, és el seu transmissor.
També és divertida la forma d'expressar la relació entre la sisena roda Ajna (el tercer ull) i el setè, Sahasrara, que és, més aviat de l'esperit que del propi ser individual. Ajna és allí on la culminació de la consciència individual veu l'esperit que ha travessat Sahasrara. Consciencia humana, espill de la divina.
Llavors, també és podria assimilar la lletra amb esta cultura Tàntrica. I tindré una visió més.
En els "Llibres de la "Ochaua Esfera" d'Alfons X, s'hi podria veure una relació esferes-cels.
En aquest cas la correspondència seria planetària de primer a setè: La Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn, essent la "ochaua" la dels estels fixes.
Però, com ja ho podeu sentir ... no sembla escaure tant. Encara que si afilem lo llapis algo en sortirà....
Disculpeu la "bulla".
Impressionant el comentari Mario. He vist que acabes de començar el teu propi bloc. Et prometo llegir-me'l d'ara en endavant i, si els pròxims articles són de la qualitat dels teus comentaris, no dubtis que tindràs un enllaç des d'aquí.
Publica un comentari a l'entrada