dimecres, 8 d’agost de 2007

Repassant les cançons de'n Lluis Llach

Mentre escrivia el MEME que em van proposar els amics Cat Pople, vaig fer referència una cançó d'en Lluís Llach anomenada "A força de nits". Llavors vaig pensar que, encara que sigui una mica tard, aquest bloc hauria de retre homenatge a aquest autor que tant em va marcar. Per fer-ho obro una nova secció on repassaré les lletres d'aquelles cançons que en algun moment em van marcar.

Lluís Llach va estar actiu durant quaranta anys, encara que només he pogut gaudir de la seva música durant els últims quinze. Malgrat que La Veu de T encara no existia quan l'autor va oferir el seu últim concert a Verges, crec que és just i necessari que, d'alguna manera, retorni part de l'emoció que em va fer sentir en veure'l pel televisor.

La primera que tractaré és una petita cançó anomenada "Aprendre" que es va publicar dins de l'àlbum "T'estimo" de l'any 1984. La lletra diu així:

Aprendre
Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l´alba,
aprendre que l´esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà,
aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

Aprendre
que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya,
que n'és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa,
aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

Aprendre
que en certesa res no tinc si no m´ho dones,
a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa,
aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix,
aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Aprendre
que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya,
que n'és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa,
aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.
Lluís Llach

Personalment, aquesta cançó m'inspira, com una gran part de l'obra de'n Llach, la força que ens permet seguir endavant. L'aprenentatge continuu que ens motiva a prendre'ns el nou dia com un repte i la necessitat de donar-nos als demés. Aprendre a estimar-se la vida fins i tot quan fa mal és segurament una lliçó que molt pocs seran capaços d'entendre mai.

NOTA: lletra extreta de Kumbaworld.

2 comentaris:

Eduard ha dit...

És certament bonica la canc,ó i m'ha agaradat quant parla del vell secret. Molts cantants, ni tampoc intel.lectuals o savis, tenen la modèstia de dir que el que diuen és vell perquè em sembla que tot el que és important és vell. El que és difícil és com fer que això vell es faci present en l'actualitat. Per cert, et proposos de fer un enllac, a l'expressió "és just i necessari", no desdiria d'aquest bloc.

Ferran Recio Calderó ha dit...

Posaria un enllaç, però no he trobat cap pàgina on s'expliqui aquesta expressió típica de les misses.

Els enllaços que més s'hi acosten són un misal i una divagació/assaig sobre la traducció de la missa.