divendres, 9 d’abril del 2010

T Old Roman, la tipografia de La Veu de T

Un cop més, s'ha produït un KO tècnic al bloc. Entre la setmana santa a Menorca, la feina i que no passa res interessant a la Xarxa des de fa mesos, m'ha sigut impossible publicar. La veritat és que les previsions tampoc són molt optimistes en aquest moment, així que tampoc puc assegurar que no tornin a passar algunes setmanes entre post i post.

En tot cas, avui estava fent una tipografia per a Arcaron i me n'he adonat que mai he parlat sobre la tipografia que acompanya la capçalera i els gràfics de La Veu de T. La veritat és que fa temps que sóc aficionat a les tipografies, encara que mai he tingut temps de posar-m'hi seriosament.

Comparativa entre T Old Roman i Nimbus Roman No9

La història d'aquesta tipografia que he anomenat T Old Roman és tant antiga com el propi bloc perquè, de fet, està feta expressament per aquest. Ja he comentat algun cop que el bloc va néixer dins la meva ment un any abans de publicar la benvinguda. Vaig invertir forces dies en plantejar-me la imatge que volia donar, juntament amb la paleta de colors, el logotipus, el disseny de les il·lustracions... vaig creure que podia ser interessant fer una tipografia pròpia. Així que vaig començar a investigar.

Volia una font que fos llegible i decorada (Serif) però tampoc volia passar-me mesos dissenyant-la, així que vaig decantar-me per modificar-ne una de ja existent. La meva primera idea va ser modificar la famosa Times New Roman, però com que la llicència no era lliure, vaig decantar-me per la versió GPL anomenada Nimbus Roman No9.

El programa Font Forge i la T Old Roman

Per a modificar la tipografia vaig fer servir Font Forge, un programa de codi obert que, per a molts, és un dels millors programes d'aquest estil. La veritat és que és relativament senzill de fer servir i és molt complert. Tot modificant la Nimbus Roman No9, vaig afegir tot allò que volia: nombres old style, consonants més llargues, serif més subtils i vocals una mica més arrodonides.

El resultat final va ser una Old Roman un xic més estilitzada i que a molta gent li sembla torta, i en part tenen raó perquè vaig eliminar algunes de les correccions òptiques de la font original. Decididament no és una tipografia perfecte, però que voleu que us digui, m'agrada com queda.

1 comentari:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

S'hauria de veure com queda un text sencer amb aquesta lletra. Però per títols trobo que queda molt bonic.