Sitges 2013: Patrick

Pel·lícules del diumenge 13

Patrick (2013)

Sinopsi

Una infermera entra a treballar en un centre experimental per pacients en coma. Allà coneixerà al pacient anomenat Patrick sobre el que s'està experimentant.

Crítica

Com molt bé va dir el seu director, Mark Hartley, si voleu subtilitat Patrick no és la vostra pel·lícula. Des d'un primer moment es nota que Hartley ha fet una cinta per quedar-se a gust i no ha intentat ni per un moment fer un producte de qualitat. Completament plena de tòpics, ensurts fàcils i pujades de volum, la pel·lícula seria un complet despropòsit si no fos perquè tot aquests nyap es fa a consciència.

El que més m'ha agradat és el ritme, que es construeix a base d'ensurts pocasoltes. De fet, m'atreviria a dir que no passa ni un minut sense que hi hagi un ensurt fàcil, aleatori i completament gratuït. En aquest sentit és tant exagerat que va acabar per semblar-me graciós. Tot i això, al tram final perd la poca dignitat que li quedava i acaba per provocar una mica de vergonya aliena.

La veritat, mirar per mirar, és més recomanable mirar altres produccions d'aquesta mena com Willard (2003) que és molt més entretinguda.

El millor: doncs poca cosa, algun diàleg està bé però en general no té ni cap ni peus

El pitjor: el final és de vergonya aliena

Sitges 2013: Miss Zombie

Última pel·lícula de la marató nous zombies. Quin ritme que duc aquest any, a veure si ara per vacances acabo de publicar el que falta.

Miss Zombie (2013)

Sinopsi

Un gran paquet arriba a casa de la família Teramoto. En el seu interior troben a Sara, una dona d'ulls vidriosos, amb el cos cobert de ferides. Amb ella hi ha una nota en què es llegeix "no alimentar amb carn" i una pistola... La família acull la jove zombi com a criada. La condició de no morta d'aquesta la farà víctima de constants humiliacions i abusos.

Crítica

Aquesta peli és insuportable i avorrida fins a l'extrem. De fet no mereix ni el temps que invertiré en la crítica. Miss Zombie parteix d'una base que no és especialment original, una família acaba amb un criat zombie i aquest afectarà a les relacions entre ells. A qualsevol versat en el gènere zombi aquest argument li recordarà Fido (2006), però no us enganyeu, Miss Zombie pretén ser un drama.

Als deu minuts ja saps tot el que passarà, absolutament tot. El problema és que, malgrat que això sol ser la norma en les pelis de zombies, en aquest cas el seu director, Hiroyuki Tanaka, creus que serà sorprenent i intenta fer que sembli original. Les seqüències son lentes i sense matisos que els justifiquin, les actuacions són extremadament contingudes i la banda sonora no destaca.

En resum, molta pretensió per una cinta buida on ni la part formal es salva.

El millor: alguna escena és relativament interessant. Però ben poques.

El pitjor: no atrapa ni per un moment però, en canvi, es pensa que si.

Sitges 2013: The battery

Després d'acabar Arcaron, ja puc continuar amb les crítiques, que mai se m'havien enrederit tant. Primera part de les crítiques de la marató nous zombies (o, zombies meets Sundance)

The Battery (2012)

Sinopsi

Dos exjugadors de beisbol han de creuar una Nova Anglaterra que ha quedat completament devastada. El seu caràcter oposat farà que el viatge sigui encara més complicat.

Crítica

The battery és, sense cap mena de dubte, la pel·lícula de zombis més Sundance que he vist fin ara. Si no us van els films íntims, de ritme pausat i amb molt de diàleg millor no la veieu perquè us convertireu en haters. Si, pel contrari, el format no us molesta, val la pena per veure un punt de vista diferent, cosa que s'agraeix quan parlem d'un tema tant trillat com és el zombi.

Quan veiem que la cinta està produïda, guionitzada, dirigida i co-protagonitzada per un tal Jeremy Gardner, ja podem imaginar que no es tracta d'una sèrie A. De fet estem davant d'una producció de molt baix pressupost, fins i tot tenint en compte que es tracta d'una peli de zombis. Per sort, la pel·lícula aprofita molt bé aquesta limitació plantejant un món on la crisis zombi fa temps que ha passat i on que queda són grans distàncies de zones despoblades. I és que The battery és un gran buit. Un buit geogràfic, existencial i social que només s'omple amb la relació dels dos protagonistes que sobreviuen com poden.

Amb tot, una obra que passa amb nota i s'atreveix amb algunes eleccions arriscades que no deixen indiferent, com el llanguíssim pla seqüència del final. Difícilment pot ser considerada la millor peli de zombis dels últims anys, com deia la pàgina del Festival, però decididament és un bon exercici cinematogràfic si teniu prou paciència.

El millor: és original, i això és dir molt en el gènere zombi.

El pitjor: és lenta, potser en alguns moments fins i tot innecessàriament.