Les fal·làcies sobre l'Internet maligna, un cop més

Fa uns dies es va publicar una nova guia avisant dels riscos d'Internet (via ddg). Com sempre, es proporciona una visió altament parcial i catastrofista del que és la Xarxa, així que m'he decidit comentar-ne alguns punts (podeu descarregar el pdf original aquí). L'article m'havia quedat massa llarg, així que n'he tret parts (les comunes sobre "anirem a per tu" i coses per l'estil).

El software de intercambio de archivos también puede comprometer tu seguridad y privacidad, al abrir el ordenador al mundo exterior y compartir lo que  tienes almacenado en él.

És gairebé sorprenent que posin això com un risc, si justament és el funcionament de les xarxes d'intercanvi. Lògicament sempre ometen que és l'usuari qui decideix quin directori vol compartir.

Sí, las leyes de propiedad intelectual protegen a los que trabajan en los sectores creativos y les permiten obtener un pago justo y seguir creando la música, películas y programas de televisión que a todos nos gustan.

No, a mi no m'agraden com a norma general. Però deixant de banda aquest fet, potser algú els hauria de recordar que moltes d'aquestes obres creatives estan fetes amb diners públics. Preferiria que no em tractessin de criminal i de lladre cada dos per tres quan una bona part de la producció surt de les nostres butxaques.

¿Cuáles son las mejores páginas de Internet para encontrar música, cine y tv?

Aquí s'han deixat la partícula "legal" que tant els hi agrada, perquè sense ella la resposta que donen és completament incorrecta. Però anem a veure què ens ofereixen. La pàgina www.pro-music.org, recopila llocs de música online (no està en espanyol em temo) i dins de Spain apareixen pàgines com tuenti, youtube, los40, MTV... molt útil tot plegat.

Continua amb un parell de noms sense url, vaja, i Filmotech, que ve a ser l'última esperança. Filmotech no està del tot malament, els preus són ajustats, però té poc catàleg, no fan ofertes i la meitat de la web parla d'estrenes de cine, no dels productes. Personalment em recorda massa a iniciatives rollo libranda, un "nosaltres ho hem intentat".

¿Puedo copiar o ripear música, películas, programas de TV o vídeos desde un CD o DVD a mi ordenador o a un reproductor multimedia?

Com mínim aquí parlen de la còpia privada i de les condicions d'us dels suports físics. Ara bé:

Sin embargo, distribuir una copia digital en Internet o a un amigo es diferente, y puede desembocar en actuaciones legales.

Sí que es diferent, si. És tant diferent que no tenen res a veure. Ningú em pot dir res per deixar un material a un amic, ja sigui en suport digital o físic.

¿Cómo puede saberse quién intercambia archivos ilegalmente?

Com ja suposava, la resposta a aquesta pregunta és una amenaça directe de l'estil "déu ho veu tot i sap el que fas quan vas al lavabo". Una mica trist tot plegat perquè, si realment volguessin posar-se durs, les P2P acabarien encriptant el protocol i tots tant amics.

¿Es lícito descargarse contenidos de blogs?

Ara venen a per mi. Aquí bàsicament comenten els ciberlockers sense dir massa que són. Pel que sembla els blocs tampoc agradem massa, encara que no sabem perquè.

Sí, potencialmente existen condenas graves para aquellos que compartan al margen de la ley películas, música, programas de TV y vídeos.

El potencialmente m'ha fet gràcia.

¿Está cambiando la ley en relación con las descargas y el intercambio de archivos?

Això em temo que és cert. Realment la resposta no és tranquil·litzadora. Ja sabeu. Anem a punts més animats.

Aparte de las relacionadas con la vulneración del copyright, ¿qué otras amenazas implica la descarga ilícita de películas, música, televisión o vídeo?

Aquí tornar a caure en el tòpic de compartir arxius que no vols, els virus i el típic "és que ningú pensa en els nens". M'ha fet gràcia l'últim punt:

Algunos programas de P2P permiten a los usuarios «chatear» con otras personas, extraños en su mayoría.

Clarament això és el pitjor que poden fer les P2P. I a més, com tothom sap, és impensable en d'altres xarxes socials. M'agradaria sentir-los parlar sobre Chatroulette.

El punt de "Dominar la jerga" i la guia per pares i professor té menys interès del que m'esperava i tampoc vull allargar massa l'article, ni tampoc s'ho mereix.

NOTA: no ho puc evitar, però és que em fa molta gràcia lo de http://fap.org.es/, la de conyes que s'haurien estalviat amb una cerca a google imatges.

El format del guió cinematogràfic

Aquest és el tercer article dedicat al format del guió cinematogràfic, i l'últim. En aquest cas desgranaré una mica l'estructura. L'article està destinat principalment a gent que vulgui llegir guions, per escriure'n millor feu servir un programa especialitzat.

La primera plana del guió conté la portada, que bàsicament posa l'autor, el nom i informació variada. El format està força estandarditzat, però crec que qui vulgui escriure'n mirarà exemples.

Tradicionalment, els guions comencen amb FADE IN, que vol dir que del negre passem a la imatge (crec que en català se'n diu obrir de negre) però no sempre és així. Seguidament ja comença la primera capçalera.

Capçalera d'escena (Slug): el guió cinematogràfic es divideix en escenes i les capçaleres d'escena tenen un format rígid amb quatre partícules. La primera és el número d'escena, totes les escenes d'una pel·licula estan enumerades. La següent partícula és si és una escena d'interior (INT) o d'exterior (EXT). Després s'indica en quin escenari passa (per exemple Uncle Bob's Pancake House). I finalment, l'última partícula és el moment del dia (DAY, NIGHT, DAWN...) o bé la relació amb l'escena anteriors (MOMENTS LATER, CONTINUOUS).

Acció: seguit de la capçalera d'escena, es posa una descripció del que està passant. Sol ser força llarg i està escrit en present aprofitant la major part de l'ample de la fulla. Els blocs d'accions es posen tant a l'inici i al final d'escenes com enmig dels diàlegs i no solen ocupar més de 10 línies.

Nom del personatge: a diferència del teatre novel·lat al que estem acostumats, els diàlegs del guió deixen una línia sencera per indicar qui parla. Aquesta línia conté el nom del personatge en majúscules i centrat a la fulla. És possible que després del nom apareguin sigles entre parèntesi per indica alguna caràcterística especial. Les més comunes són:

• (V.O.) Voice Over vol dir que l'actor no està físicament allà sinó que fa de narrador.
• (O.S.) Off screen vol dir que el personatge no surt a l'escena però està a prop i se'l sent.

Diàleg: les línies de diàleg sempre van a la línia següent d'un nom de personatge i apareixen amb uns marges força grans tant per la dreta com per l'esquerra. El text en majúscules significa èmfasi o cridar, com en els xats.

Directrius entre parèntesis (Parenthetical Direction):  a vegades, un diàleg pot contenir algunes directrius per facilitar la comprensió. Aquestes directrius tallen el diàleg amb salts de línia i es presenten indentades en relació amb el diàleg. Les directius són sempre petites anotacions de l'estil (to Mr. White).

Finalment, quan un diàleg segueix a la següent pàgina, sol posar-se una nota alineada la dreta on es diu (CONTINUED).

Ja sé que explicat és difícil d'entendre. Per això ha continuació us poso una imatge on es ressalten les parts d'una pàgina de guió. En aquest cas la primera escena de Reservior Dogs (1992), feu clic per ampliar.

Exemple de pàgina de guió amb els elements ressaltats

Equivalència de la tipografia del guió cinematogràfic

A arrel de l'anterior article, vaig començar a mirar-me una mica com era el format del guió cinematogràfic. La veritat és que té algunes coses curioses que podeu consultar aquí.

Un cosa que des de sempre m'havia sobtat era el fet que tots els guions s'escriguin amb una tipografia monoespaiada (on totes les lletres ocupen al mateix). Això és curiós tractant-se de textos llargs ja que el monoespaiat és més difícil de llegir que una tipografia d'amplada variable.

La meva primera conclusió va ser que ho feien per herència de quan s'escribia amb màquina d'escriure i, si bé en part és això, té un motiu molt més pràctic. En ocupar totes les lletres el mateix, cada línia té el mateix nombre de caràcters i es calcula que una fulla tipus carta escrita amb courier mida 12 equival a un minut de diàleg.

Exemple de pàgina de guió cinematogràfic

Lògicament aquesta mètrica no és aplicable a Europa perquè no fem servir el format carta sinó el DIN A4. De fet, a Europa no hi ha estipulada cap tipografia concreta. Tot i això, com que m'ha semblat pràctic he fet un parell de proves ràpides per buscar quina seria la mida equivalent.

Per calcular-ho he fet algunes proves:

• Una pàgina ocupada totalment per text
• Tres pàgines de guió cinematogràfic (el Mag d'Oz)

Després de les proves he arribat a la conclusió que la mida que més s'aproxima és Courier a 12'5 punts. Si bé amb el full ple de text la millor aproximació és 12'3 (on queden només 3 caràcters per quedar igual), quan hi ha diàlegs el format que surt per defecte de Celtx queda millor amb 12,5~12,6.

Pàgina plena de caràcters

Un altre tema a tractar seria si els tabulats haurien de ser iguals a Europa que a Estats Units. En tot cas, potser en pròxims articles descric una mica més el format.