Resum del primer cap de setmana del Festival (part 1)

Després d'un intens cap de setmana al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2008, poso una petita crítica de les pel·lícules que he vist, en ordre de visionat:

Able (2008)

Sinopsi

Un virus que paralitza el cos humà s'ha estès per tot Berlín. Mentrestant, els pocs que no han resultat infectats sobreviuen com poden esperant una ajuda que no arriba.

Crítica

Després de veure el film em vaig sentir com si hagués vist un capítol de farciment d'una sèrie més llarga. El film evita en tot moment presentar-te els personatges, així que no entens perquè actuen com actuen ni és possible captar la suposada angoixa que senten.

El fet que l'argument tampoc vagi enlloc no ajuda massa. Comença amb tot Berlín ja infectat i, lluny d'evolucionar, perd el temps ensenyant-te què fan personatges aleatoris, sense pràcticament relació entre ells. De fet, la majoria dels diàlegs estan destinats a induir, amb molt poca traça, una sensació opressiva a l'espectador.

Per arrodonir la cinta, els dos girs argumentals (un d'ells el que dóna nom al film) no generen el més mínim impacte, perquè d'un personatge que no en saps res tampoc n'esperes res.

Amb tot, una pel·lícula destinada a rebre bones crítiques als festivals (pel famós efecte vestit nou de l'emperador) però que deixarà indiferent en general.

Estampa #5

Splinter (2008)

Sinopsi

El dia del seu aniversari, una parella de joves és agafada com a hostatge per dos delinqüents fugitius per tal que els portin a Mèxic. Pel camí es paren en una gasolinera, el que no saben és que allà els espera una criatura que convertirà la parada en el seu pitjor malson.

Crítica

Després de veure Able, aquest producte de sèrie B em va entrar fenomenal. Cal destacar la qualitat dels diàlegs, que aconsegueixen que un argument tant trillat com aquest passi sense fer-se pesat ni per un moment. Fins i tot en alguns moments comptats, els diàlegs recorden a la genial Severance (2006) (aquí titolada "desmembrados").

Potser el pitjor de la pel·lícula són les escenes d'acció, on el director va preferir marejar els espectadors abans que es veiés que, en el fons, és una sèrie B de baix pressupost.

Fear Itself: Spooked (2008)

Sinopsi

En Harry Seigal treballa com a investigador privat des que fa anys el van fer fora de la policia per haver matat un sospitós en un interrrogatori. El que ell no sap és que el seu nou cas li farà reviure el passat.

Crítica

Com era d'esperar, el canvi de nom de la sèrie Masters of Horror a Fear Itself, no ha afectat a la qualitat dels migmetratges i, el que és més important, n'ha deixat intacte l'esperit.

El director, Brad Anderson (el maquinista (2004) i transsiverian (2008)) torna a demostrar que sap fer cine que funciona, sense pretensions ni complicacions tècniques. Una direcció molt subtil i correcte, que en cap moment et distreu de l'argument i que mostra allò que cal veure.

Igual que la direcció, la història flueix perfectament, sense perdre el ritme però sense sorpreses. El film sap molt bé el que vol; entretenir. I ho fa perfectament.

Estampa #6

NOTA: aquest article pertany a l'especial Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2008.

La vergonya del Festival de Sitges 2008

No he pogut escriure aquest article fins ara perquè tenia la programació molt atapeïda anant de pel·lícula a pel·lícula. De fet, tenia un altre article preparat que publicaré durant els pròxims dies.

Els desafortunats que ahir (4 d'octubre) a les 10:30 del matí varen decidir anar a veure Repo! the genetic opera (2008) varen trobar-se amb una desagradable sorpresa. Un cop tota la gent va estar a dins la sala, els organitzadors varen comunicar que la distribuïdora del film considerava que no s'havien pres prou mesures de seguretat per evitar la pirateria del film i que, en conseqüència, s'anul·lava la sessió.

Segons sembla, el film està distribuït per Buena Vista Internacional i, per bé que ja s'ha presentat a alguns festivals més, encara no s'ha estrenat oficialment als Estats Units. En boca de la distribuïdora: "No había las medidas de seguridad requeridas para un casi estreno internacional".

Com a afegit, la distribuïdora al·lega que la cancel·lació s'ha efectuat per "reforzar las medidas de seguridad por ser una de las películas más esperadas en las redes de pirateria". Com si aquestes suposades xarxes necessitessin anar càmera en mà a festivals per aconseguir les pel·lícules. N'hi sol haver prou amb aconseguir alguna de les còpies del DVD d'avaluació.

Amb tot, les úniques víctimes van ser les persones que havien comprat l'entrada i patit la cua durant una bona estona (entre mitja i una hora).

Finalment, l'estrena del film va fer-se si, però al passe que havia de començar a la una de la nit. Llavors, els senyors de Buena Vista ens van obligar a tots els assistent a passar per un control de seguretat denigrant on pretenien registrar-nos la bossa, ensenyar que tenies el mòbil apagat (com si no el pogués obrir just després) i et passaven un detector "d'alguna cosa" per si eres un terrorista friqui extremista. Per acabar-ho d'adobar, en cas que et trobessin una càmera a la bossa t'obligaven a deixar-la a la recepció.

Després de gairebé una hora de controls, van apagar-se els llums a les dues de la nit (una hora de retard). Abans del visionat, va sortir el responsable del festival entre xiulets i queixes de tota la platea (entre ells jo). La veritat és que amb un "sentim les molèsties" ja ens haguéssim quedat tots una mica més tranquils, però ell va preferir presentar al director del film com si no sentís res. Després, la projecció va començar amb relativa normalitat.

No solo tenir queixes sobre el Festival i, de fet, considero molt lloable la feina del seu director, Àngel Sala, però crec que l'espectacle d'ahir va ser vergonyós i terriblement ofensiu. Si tenim en compte que tots els assistents érem autèntics amants del cinema i que estem acostumats a tenir la nostra pròpia filmoteca de cintes originals (no del top manta), encara li trobo menys sentit a tot plegat.

El que falta per veure és si aquesta mena de vexacions paranoides serà la tònica per als futurs festivals o bé es tracta d'un cas aïllat. En tot cas, m'agradaria deixar un parell de reflexions sobre el tema:

1. És tracta d'una pel·lícula gore-musical, la gent que la vol veure és molt específica i anirà al cine.
2. La mida de les càmeres compactes és cada cop més petita, tant que poden amagar-se en qualsevol lloc, no només a la bossa.
   
3. Els mòbils cada cop tenen càmeres més bones, si realment algú vol grabar, ho farà.
4. M'agrada tenir els musicals en DVD original i no em baixo mai screeners (filmacions del cine, per entendre'ns), però després de l'espectacle d'ahir estic disposat a baixar-me el primer screener que trobi de la pel·lícula només perquè tingui més fonts a les xarxes de P2P (l'eMule per entendre'ns).
5. Abans que empipar a tots els presents amb registres de bosses i exploracions d'orificis, no seria més útil posar una càmera d'infrarojos i algú de seguretat que vigili? (això si, sempre i quan avisin prèviament que hi ha càmeres de seguretat i m'assegurin que compleixen la llei de protecció de dades).
6. Una gran majoria del públic de Sitges és molt geek, gairebé tots portem un reproductor d'mp3, una psp o una ds, un mòbil d'última generació, una càmera compacta, un ultraportàtil... Si voleu registrar-nos les bosses, si us plau, posseu-vos al dia i no ens obligueu a explicar-vos que és cada gizmo de mala gana, que ja estem prou empipats.
   

Si voleu llegir més informació sobre el tema, us deixo alguns enllaços.

Primer cartell de la campanya promutants

Per tal d'iniciar la campanya per a una major participació mutant al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges (del pròxim any, perquè per aquest ja fem tard), vaig organitzar fa uns dies una sessió de fotos amb alguns membres del C.H.U.D. per dissenyar un parell de cartells.

Després d'una bona estona de "posa bé aquesta pinça", "l'estàs tapant amb el tentacle" o "no, això és la càmara", vaig decidir que si volíem tenir èxit, era millor fer les fotografies a contrallum i siluetades. Finalment, i després d'unes hores de retoc digital, ja puc presentar el primer dels cartells.

Primer cartell promutant

A més, tots els articles de l'especial vindran acompanyats de les estampes d'alguns dels membres de la organització per tal que comenceu a conèixer-los (potser algun d'ells serà una estrella en el futur). Donat que molts tenen noms impronunciables o de difícil grafia, he decidit enumerar-los.

Estampa #3

Estampa #4

NOTA: no cal que hi digui, però aquest article pertany a l'especial també.