Brisgby Bear
Brigby Bear (2017)
Sinopsi
James és l'únic espectador de “Brigsby Bear”, un programa infantil que li ha ensenyat tot el que sap de la vida. Quan el show finalitza les seves emissions inesperadament, el jove haurà d'aprendre a viure en un món sense Brigsby.
Crítica
El Festival d'anguany ens ha regalat una gran selecció de films indies, entre la que destaca molt per sobre de tots Brisby Bear. Com ja va passar l'any passat amb Swiss Army Man (2016), la proposta va fascinar al públic assistent tot i que, per algun motiu que no arribo a entendre, no formava part de la selecció oficial. Dirigida per Dave McCary, col·laborador habitual de Saturday Night Live, Brisbgy és tota una oda a la televisió i al cinema en clau nostàlgica.
El repartiment és tot un luxe de luxe. Destaquen molt les actuacions dels veterans Mark Hamill i Greg Kinnear perquè es nota que estan fent els que els agrada. Tot i això, no puc deixar de dir que el protagonista, interpretat per en Kyle Mooney, aconsegueix un difícil equilibri entre ser entranyable i ridícul molt aconseguit. Els rols femenins estan una mica descuidats però no molesta gràcies a l'original guió.
Emotiva i metacinematogràfica, Brisgby Bear recorda al millor Michel Gondry de Rebobine, por favor (2018) però sense renunciar a l'estil típic de les produccions que triomfen a Sundance. Una pel·lícula de pas a la maduresa en clau postmoderna que molts tatxaran de "nyonya" però que va merèixer un grandíssim aplaudiment al Festival.
El repartiment és tot un luxe de luxe. Destaquen molt les actuacions dels veterans Mark Hamill i Greg Kinnear perquè es nota que estan fent els que els agrada. Tot i això, no puc deixar de dir que el protagonista, interpretat per en Kyle Mooney, aconsegueix un difícil equilibri entre ser entranyable i ridícul molt aconseguit. Els rols femenins estan una mica descuidats però no molesta gràcies a l'original guió.
Emotiva i metacinematogràfica, Brisgby Bear recorda al millor Michel Gondry de Rebobine, por favor (2018) però sense renunciar a l'estil típic de les produccions que triomfen a Sundance. Una pel·lícula de pas a la maduresa en clau postmoderna que molts tatxaran de "nyonya" però que va merèixer un grandíssim aplaudiment al Festival.
El millor: sap aprofitar molt bé els grans actor que té per explicar una bona història
El pitjor: depèn completament de que entris al joc que et proposa, si als vint minuts no t'interessa el que explica, possiblement no t'agradarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada