dilluns, 10 d’octubre del 2016

Sitges 2016: Higanjima: Vampire Island

Higanjima: Deluxe (2016)

Sinopsi

Durant la Segona Guerra Mundial, l’exèrcit japonès va realitzar una sèrie d’experiments. El resultat en va ser el vampir Miyabi, que ara viu a l’illa Higanjima amb tota mena d’éssers temibles. Akira, un adolescent en busca del seu germà desaparegut, s’endinsarà a l’illa i, amb l’ajut d’un mestre, s’entrenarà per plantar cara a l’immortal Miyabi.

Crítica

En el seu moment, la primera part d'aquest Live Action em va semblar correcte, però oblidable. Tant és així que fins que aquesta no va començar amb un resum accelerat de l'anterior no vaig recordar que l'havia vist. Després de veure aquesta Hinganjuma: Deluxe (tela el nom) m'agradaria pensar que l'anterior era més potable, perquè l'alternativa és que el meu jo del passat no tenia criteri.

Qualsevol aspecte que s'intenti analitzar d'aquest pel·lícula mereix un suspens. El guió es pla i sense interès, la majoria dels personatge no pinten res en absolut, les lluites són repetitives i allargades fins a l'extrem, els efectes especials són dolents i la història es podria haver explicat en quaranta minuts (i no amb els 120 que dura!). Tot i això, crec que cal fer un punt i apart per comentar la part més terrible; l'atrezzo.

En produccions humils és possible que el maquillatge o el vestuari d'algun personatge canti molt i et tregui de la pel·lícula. No passa res, està assumit. El que té mèrit és que això passi tota l'estona. Malgrat que la pel·lícula figura que passa en una illa aïllada, les disfresses de tots els personatges són clarament de carnaval i en tot moment es nota que la tela és sintètica i recent comprada. Els maquillatges dels vampirs són de festa infantil i, el pitjor de tot, les dents dels vampirs són tant aparatoses i mal fetes que no permeten que els actor puguin actuar. El conjunt és un autèntic esperpent que tindria gràcia si no durés unes eternes dues hores on, a més, acaba amb un cliffhanger de cara a la esperem que improbable tercera part.

El millor: m'atreviria a dir que el disseny de personatges, però per veure això em llegeixo millor el còmic original

El pitjor: tot és tant nefast en aquesta pel·lícula que el pitjor és que t'ho facin aguantar durant dues hores per, a més, no acabar ni tant sols la història