Sitges 2015: As The Gods Will

As The Gods Will (2015)

Sinopsi

Els instituts de tot el món són atacats per alguna mena d'entitats que sotmeten els estudiants a versions perverses dels jocs tradicionals d'infància on només uns pocs podran sobreviure.

Crítica

Després del desastre que ens va clavar Miike amb Yakuza Apocalypse, aquesta As The Gods Will ens va semblar una obra mestre, tot i no ser bona. El punt de partida és interessant i que es tracti d'un fenomen global li aporta una epicitat que queda molt bé com a concepte, encara que realment tampoc es desenvolupi massa. De fet, fins a la meitat de la pel·lícula manté molt bé la tensió de saber què està passant. Després però, l'excés repetició i el mal desenvolupament de personatges fa que perdí molta força. Sense arribar a desesperar, durant el tercer acte vaig haver de mirar forces cops el rellotge per veure si faltava gaire.

Sent del mateix any i tenint tants aspectes en comú, no puc evitar comparar-la amb Assassination Classroom (2015), i s'ha de reconèixer que As The Gods Will surt força mal parada. A diferència de l'obra de Eiichirô Hasumi, Miike no aconsegueix ni per un minut que l'espectador empatitzi amb els protagonistes, ni que importi el seu destí. Tampoc el diàlegs són de la mateixa qualitat, ni és tant variada. Per bé que els dos tenen el problema d'intentar condensar massa argument en una única cinta, Assassination Classroom flueix molt més orgànicament que aquesta.

Cal destacar que els efectes especials són molt convincents dins la seva estranyesa. Desconec si això forma part del manga original, però el moviment ortopèdic de les criatures i la sang en forma de boletes de gel criden l'atenció positivament. Ridículs i inquietants a parts iguals.

El millor: la premissa inicial

El pitjor: als quaranta minuts queda clar que no arribarà enlloc