Sitges 2015: Bone Tomahawk

Bone Tomahawk (2015)

Sinopsi

L’arribada d’un foraster a Bright Hope aixeca les sospites del xèrif, que deté l’estrany ferit després d’una disputa. Una dona cuida del pres vigilada pel deputy del poble, fins que, a la nit, tots dos desapareixen. L’única pista és una fletxa india.

Crítica

Malgrat que considero que no és mereixia el premi a millor direcció, Bone Tomahawk no és una mala pel·lícula. La cinta no destaca per res especial en realitat; la direcció no és res de l'altre món, la fotografia és més aviat fluixa, les actuacions són correctes, molts diàlegs són sobrers i la duració és una mica massa llarga. Tot i això, el conjunt funciona i deixa un bon regust.

El principal motiu pel que no acaba de lluir és el seu ritme. Amb un clímax final molt original i ben portat, la major part del metratge es composa de diàlegs que no aporten massa i un ritme exageradament pausat. A les hores que la vaig veure (1AM) em va ser difícil mantenir l'atenció al tram mig. Òbviament això permet una bona construcció de personatges que fa que al tercer acte sigui molt emocionant, però possiblement hagués transmès el mateix amb menys minuts.

Un cop superat el pesat tram mig, s'ha de reconèixer que el tema que tracta i com el tracta és molt original. Des que Tarantino va tornar al western, moltes produccions s'han apuntat al carro, però el director i guionista S. Craig Zahler demostra anar més enllà recuperant la temàtica de cowbois i indis, el més denostat del subgèneres de western. Sense ocultar el racisme del plantejament, Zahler sap jugar molt bé amb l'espectador, oferint una història clàssica però corregint-ne els defectes que la farien inviable en ple segle vint-i-u.

El millor: el tercer acte.

El pitjor: el segon acte. Necessari per entendre el tercer, però massa llarg i lent.