Sitges 2015: Baskin

Baskin (2015)

Sinopsi

Una unitat de policia s’endinsa en un edifici abandonat, on trobarà una missa negra practicada per un obscur culte de caires lovecraftians.

Crítica

Baskin és la típica pel·lícula de Sitges que, per algun estrany motiu, genera unes inexplicables i immerescudes espectatives. No sé com és que passa, però cada any hi ha algun bunyol de peli que omple la sala i acaba per provocar vergonya aliena. Enguany, li ha tocat a aquesta petita producció turca que, de ben segur, deu tenir una història ben curiosa al darrera per acabar en la secció oficial a competició.

Bé, en realitat, sí que sé perquè ha entrat a competició. Els primers minuts de la cinta prometen, i molt. Un bar de carretera turc en plena nit, un grup de policies parlant d'anècdotes i una estranya figura encaputxada que porta una galleta de misteriós contingut. Si això li sumem referències a una porra de futbol d'equips espanyols i uns diàlegs realment bons, ja tenim a tot el jurat comprat. Per desgràcia, passats aquests vint minuts, la pel·lícula no va enlloc i quan entra al tercer acte es torna completament soporífera.

El tercer acte capgira la pel·lícula convertint-la en un aspirant torture porn de baix pressupost que es queda en una repetició de plans i diàlegs sense sentit. El millor encert és el càsting del dolent, un actor amb una deformitat molt inquietant que va fer que estiguéssim tota la pel·lícula plantejant-nos fins a quin punt era maquillatge (vàrem sortir de dubtes quan va estar present en persona a la Q&A que es va fer en acabar la pel·lícula). Aquesta era la seva primera pel·lícula, però posaria la mà al foc que no serà l'última.

El millor: el primer quart de pel·lícula i l'actor que fa dolent (més pel físic que per la interpretació em temo)

El pitjor: que és un totxo de pel·lícula