divendres, 17 de setembre de 2010

I de què viuràs?

Aquest mateix he dilluns he començat les classes de belles arts. Reconec que potser no és massa comú acabar un màster en enginyeria informàtica i ficar-se amb una segona carrera de tipus artístic, potser per això m'he trobat amb tot tipus de respostes quan ho comento.

Des d'un "Ostres! però serà un canvi molt gran", passant per un "I com és això?" fins a un "Què xulo, ja em comentaràs que tal", sense oblidar algun "I no t'aniria millor fer alguna cosa més útil?" i uns pocs "tu?!", els comentaris han sigut alhora càlids i variats. Però la veritat és que és una decisió molt meditada i tots els que em coneixen ho han entès a la primera i els hi agraeixo molt, per tant no puc pas dir que em falti recolzament.

Tot i això, la resposta més curiosa m'he l'he trobat justament aquesta primera setmana de classes, i el pitjor és que m'ha vingut de tres persones diferents (amb variacions, això sí). Tots han passat pocs dies després de presentar, amb èxit afegiria, el projecte de màster en computació. És normal que quan s'acaba algun estudi la gent et pregunti "I ara, què faràs?" però el que no ho és tant és que en respondre que acabo de començar belles arts tres persones completament diferents em diguin quelcom que pot ser resumit com "I de què viuràs?".

La veritat és que el primer que m'ho va dir em va deixar una mica parat. Jo entenc que la pregunta tindria alguna lògica per ell, però la situació de preguntar-m'ho poc després de felicitar-me per la bona nota del projecte em va sobtar. Passar-me a una carrera "de lletres" no invalida els títols "de ciències" anteriors, i molt menys quan abans de fer-ho m'he esperat a finalitzar com déu mana el grau acadèmic màxim que puc assolir en l'àmbit informàtic, sense ficar-me en un doctorat (opció que no he descartat si trobo un tema que m'interessi suficient).

Però si la seva pregunta va ser estranya, la reacció (menys en un dels casos) en sentir que seguiria treballant en informàtica no va poder ser més incrèdula. Fa cinc anys que exerceixo com a enginyer informàtic i m'agrada. M'agrada treballar d'això i m'agrada explicar a la gent en què consisteix. El fet que ara vulgui explotar un tipus de creativitat que no he cultivat des de fa anys no és perquè no m'agradi el que he fet fins ara, si fos així ho hagués deixat fa molt de temps.

És curiós com l'elecció sobre si fer "ciències" o "lletres" que fem quan som uns marrecs és, per molta gent, com posicionar-se en un bàndol o en un altre d'una guerra silenciosa. Encara que alguns no ho vegin, existeix un punt mig entre cremar els museus i negar la ciència. Desconec si seré capaç d'acabar belles arts o si en un futur seré informàtic, artista o miner però, a dia d'avui, sóc un enginyer informàtic cursant belles arts.

6 comentaris:

Mobius ha dit...

Em sumo a la teva causa.
Perquè la gent no enten que és pot voler fer de tot?
Bé, que hi farem, la guerra sempre necessitarà de dobles espies ;)

Marc ha dit...

Felicitats primer de tot.
Jo també sóc un dels que em feien preguntes de aquestes, al principi de fer multimedia (ja que te blocs artistics i d'enginyeria informàtica). I crec que son dos carreres (la de belles arts i la de informatica) que es poden complementar molt, sols s'ha de trobar el temps. :D

morri ha dit...

Felicitats per el màster. Estic completament d'acord amb tú. Si vols aprendre coses noves i disfrutar d'una carrera artística apart del que ja has assolit, em sembla genial. Jo també soc un enginyer informàtic a qui l'agrada també el mon de les lletres, i si en un futur tinc l'oportunitat es possible que faci alguna cosa relacionada amb l'escriptura que es una matèria que m'encanta. Sort a la nova carrera i disfruta tant com puguis.

Keromi ha dit...

Moltes felicitats per acabar el màster! Ahir m'ho va dir el Rai :)

Quan he llegit la primera frase del blog, m'he quedat flipant, però realment, si t'agrada, és bo fer-ho, millor intentar-ho i veure si t'agrada, que no pas quedar-te sempre pensant què hauria passat si ho haguessis fet ^^

Sobre què fer en el futur, trobo que queda temps per això, i segur que mentre facis el que a tu t'agrada, tot estarà bé!

Espero que et vagi molt bé el curs, i que ho puguis compaginar tot molt bé!

Un petó!

christian ha dit...

Ei!

fer el que un realment li agrada és el més important, no hi ha res més trist que veure les cares de gent que fa 25 anys que treballen d'una professió que no els motiva el més mínim.

Molta sort en el nou camí que comences!

Isabel ha dit...

doncs felicitats per haver acabat el màster i més felicitats per començar un nou camí (ja pots compaginar horaris?) .. i si algú t'ho torna a preguntar sempre els hi pots dir que com a mínim no et dediques a la investigació ;-)