Pel·lícules del divendres 9

Començo amb les pel·lícules del segon cap de setmana. Un cap de setmana molt zombie.

Paris by the night of the living dead (2009)

Sinopsi

En un París completament infestat per zombies, una parella celebrarà el seu matrimoni.

Crítica

Una bona obertura per una nit plena de vísceres. Una petita comèdia trash de deu minuts plena d'efectes especials i acció. Molt entretinguda.

Carlota (2009)

Sinopsi

En un futur hipotètic s’ha declarat una epidèmica que converteix els morts en zombis. Queden poques persones vives: Carlota n’és una.

Crítica

Un curt correcte d'un director tant novell que no té ni fitxa a IMDB. Potser el que em va sorprendre més va ser la Macarena Gómez, no perquè l'actuació fos genial, sinó perquè després de pujar a l'escenari i parlar m'esperava que seria insuportable i no va ser així.

Survival of the Dead (2009)

Sinopsi

Una grup militar que ha sobreviscut a l'apocalipsi zombie busca un lloc tranquil on viure. En un moment donat senten parlar d'una illa que acull a refugiats.

Crítica

Que el terror zombie està molt trillat no es cap novetat, i en George A. romero ho sap perfectament. Per aquest motiu, per a l'spin off de Diary of the Dead (2007) ha decidit no fer una cinta de terror sinó una pel·lícula més normal on els zombies hi son presents. Una combinació curiosa que no va acabar d'emocionar al públic.

Si una cosa tenen els zombies és que no es necessiten gaires recursos per fer-los, el problema és que a Survival of the Dead potser s'ho han posat una mica difícil i tot. Molts cops els retocs infogràfics a l'estil Zatoichi (2003) no acaben de quedar del tot bé i als maquillatges es nota una certa mancança de pròtesis. Així com a Diary of the Dead la càmara en mà feia que el resultat final quedés bé, a Survival la filmació convencional no li fa cap favor.

Argumentalment, la pel·lícula és pràcticament un western modern on un petit esquadró militar arriba a una illa amb dues famílies enfrontades. Prou interessant com per plantejar alguns arquetipus universals però que al final queda una mica difós. Potser el pitjor enemic de Survival of the Dead és el que l'espectador s'espera i no troba, una típica peli zombie.

Dead Snow (2009)

Sinopsi

Un grup d'amics va a passar el cap de setmana en una casa de muntanya prop d'on durant la Segona Guerra Mundial s'hi va amagar un esquadró nazi. La resta us ho podeu imaginar.

Crítica

Zombies nazis i actors de nom impronunciable per aquesta irregular producció sueca noruega. Segons sembla és una de les primeres pel·lícules del director, Tommy Wirkola, d'aquelles que es fan amb molt d'afecte i pocs recursos.

Potser el més destacat de la pel·lícula són les seves dues parts, que de tant diferents un pensaria que les han rodat dos directors. A la primera el film sembla que vulgui tenir alguna mena de missatge, amb diàlegs que pretenen ser enginyosos i moltes panoràmiques de les muntanyes, però quan comença l'acció gore-frenètica canvia completament el registre i es converteix en el que tots desitjàvem a les quatre del matí, un festival de vísceres i aberracions anatòmiques.

La veritat és que no acabo d'entendre el perquè de les dues parts. Està clar que la segona part invalida completament el terror psicològic i la primera es fa realment pesada mentre espera que comenci la massacre que es sap que arribarà des d'un començament. Joves aïllats i nazis zombies, una aposta segura que funciona a partir dels quaranta-cinc minuts.