Les pròximes fonts d'idees per a Hollywood

Dir que Hollywood està en crisis d'idees, seria una obvietat. Des de fa gairebé deu anys, a l'antiga fàbrica de somnis li costa aconseguir guions originals. Malgrat que el nombre de bons actors augmenta dia dia i que les productores cada cop inverteixen més recursos, la veritat és que, des de fa un parell d'anys, la manca d'idees està reduint considerablement la taquilla (a Europa, perquè als Estats Units encara s'empassen el que sigui).

El que encara és més curiós és com, en aquest afany per atraure al públic, la industria ha anat fluctuant tot cercant la inspiració. Aquestes fluctuacions han marcat etapes força ben definides que podrien anomenar-se tendències, encara que seria millor dir-ne modes.

Un dels exemples més clars és l'actual segona fornada de pel·lícules basades en còmics. Amb les estrenes de Men In Black (1997) i, sobretot, de Blade (1998) i els seu gran èxit a les taquilles (comparativament, perquè estava feta amb dos xavos), la indústria va redescobrir que existien mil·les de guions ja fets en forma de còmics d'acció (per respecte a en John Leguizamo, passaré per alt l'existència de Spawn (1997)).

Amb la combinació de les novetats visuals de The Matrix (1999) i la esperadíssima X-Men (2000), Hollywood va donar carta blanca als projectes basats en còmics que tenia aparcats des de feia anys. Des de llavors, cada pocs mesos s'estrena algun projecte d'aquest tipus amb pressupostos milionaris.

Actualment, els projectes basats en personatges de Marvel o de DC segueixen aportant beneficis immensos. Tot i això, els de Hollywood ja estan pensant en la pròxima font d'inspiració, ja sigui perquè les franquícies comencen a ser cares, o bé perquè saben que amb un parell de guions com el de la desastrosa però rentable Spiderman 3 (2007) se'ls acabarà el negoci.

I, lògicament, no es posaran a fer guions originals (si no ho han fet en deu anys, no començaran). Ara per ara, tenen la sort que han descobert que les adaptacions fidels dels còmics d'autor funcionen a la perfecció: Sin City (2005), 300 (2006), V for Vendetta (2005), Watchmen (2009)... però són força més complexes que els guions fets com xurros als que ens han acostumat.

Per un altre costat han fet algunes proves de relatiu èxit amb els videojocs, com la entretinguda Resident Evil (2002), la prou notable Silent Hill (2006) o la desfasada Doom (2005). Però, pel que sembla, les productores creuen que es tracta d'un producte massa arriscat per a la sèrie A. I en el fons els entenc, qui s'arriscaria amb el gènere fetitxe de l'esperpèntic Uwe Boll. Tot i això, ens els pròxims temps veurem grans adaptacions del píxel al cel·luloide com Prince of Persia the sands of time (2009), Metal Gear Solid (2009), Alice (2009) o Street Fighter: the legend of Chun-Li (2009) que potser canviaran aquesta tendència.

Si tenim els còmics i els videojocs, què més ens falta per completar la cultura pop. Doncs molt simple, les sèries de quan érem petits. Tansformes (2007), Gi-Joe: rise of Cobra (2009), Masters of the Univers (2009), TMNT (2007), Thunder Cats (2010)... pel·lícules d'aventures on el menys important és l'argument i la màxima és que apareguin tantes referències com sigui possible. Un èxit assegurat, però que, com a moda, serà molt difícil que duri (simplement perquè estan cremant els millors cartutxos al començament).

I per finalitzar, la més recent de les incorporacions: els mangas. Que el còmic nacional sembla que pot deixar de ser rentable, comencem amb els de fora. I un cop més, els germans Wachowski inicien la tendència en fer l'arriscada Speed Racer (2008). Des de llavors, han aparegut tot un reguitzell de projectes inspirats en obres nipones, des de la temible Dragon Ball (2009) (a la que ja vaig dedicar un article), passant per AstroBoy (2009), Ghost In The shell(2011), Evangelion (2009), Cowboy Bebop (encara sense entrada a IMDB) o, que déu ens agafi confessats, Akira (2009). I és que, si el J-Horror ha sortit tant bé tot i ser totes iguals, amb els mangas l'aposta és més que segura.

Per sort, a part de la trilogia de Tintin de mans de l'Spielberg i en Peter Jackson, els americans encara no s'han fixat en l'excel·lent còmic d'autor que s'està fent actualment a Europa. I esperem que segueixi així durant força temps.

NOTA: feia molt que no parlava de cinema. M'agradaria parlar-ne més, però em temo que m'acabaria fent pesat si poso gaires més articles tant densos com aquest. Què opineu?