dijous, 29 de novembre del 2007

Perquè anomenen programes al programari?

Un programa no és més que el conjunt d'accions ordenades que es realitzaran per a assolir una finalitat. Per aquest motiu, podem parlar d'un programa de festa major o del programa d'una assignatura.

En el cas de la festa major, anomenem programa a aquell típic llibret on es descriuen, per cada dia, totes les activitat que es realitzen. En el cas d'una assignatura, un programa seria la llista dels temes que s'impartiran i en quin ordre es farà. Però, quan es filtrà aquesta paraula a la informàtica?

Segons la teoria més estesa, la paraula programa, informàticament parlant, prové del projecte Manhattan, d'on va sorgir la Bomba Atòmica. S'acostaven els anys 30 del passat segle XX quan un científic anomenat Vannevar Bush va ser nomenat director de la “Office of Scientific Research and Development”. Aquesta agència estava destinada íntegrament a donar suport a les investigacions dels científics pagats pel govern i, en última instància, per l'exercit.

Vannevar Bush (Wikipedia)

La recent descoberta física relativista prometia un nou futur per a l'home, però també complicava de mala manera el mètode científic. La quantitat de càlculs complexes que requeria aquesta revolucionària forma d'entendre la realitat feia que el model clàssic d'observació, hipòtesi, predicció, experimentació i tesis es comencés a quedar curt. Així, per primer cop en segles, es va posar en dubte la definició de mètode científic, tot afegint el càlcul com etapa amb entitat pròpia (fet que tornarà a passar a finals del segle XX substituint “càlcul” per “simulació”, un concepte ja orientat a la branca matemàtica de la computació).

Poc abans d'iniciar-se oficialment el projecte Manhattan, l'equip de V.Bush va inventar un sistema per tal que els científics poguessin obtenir els resultats dels càlculs en poc temps. Per fer-ho va crear una oficina dedicada única i exclusivament a resoldre operacions matemàtiques mitjançant les calculadores d'aquella època.

Cada dia, desenes d'oficinistes (principalment eren dones) rebien una llista d'operacions. Els elements de la llista especificaven les operacions a realitzar, de quines operadores arribarien les dades i cap a quina operadora s'enviarien els resultats. De fet, cap operadora coneixia la finalitat del seu treball. S'aplicava el concepte de “cadena de muntatge” a les matemàtiques. Aquests llistats d'operacions varen ser anomenats “Programes”.

Diagrama d'un procés de càlcul col·laboratiu

Aquest sistema va tenir tant d'èxit que quan l'any 1946 es va presentar en societat l'ENIAC, considerat el primer ordinador de propòsit general, va agafar-se la mateixa paraula per a definir la seqüència d'operacions que podia fer seguides amb una mínima intervenció humana. O sigui, una programa informàtic de tota la vida.

NOTA: és molt possible que aquesta llegenda sigui, en part, certa. De fet, fins al començament dels noranta, eren força populars els centres de càlcul, que no eren més que cadenes de muntatge per a càlculs complexos. Tot i això, el context històric ha provocat que el mite es nodreixi amb les imatges de les grans sales de calutrons del propi projecte Manhattan.

Operadores usant calutrons (Wikipedia)

1 comentari:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Molt interessant! Em llevo es capell davant es Diagrama d'un procés de càlcul col·laboratiu que t'has currat. Saber que la informàtica i tantes altres coses de la vida tenen una història que els dóna sentit és molt millor que no pas pensar que tot va ser creat com és ara i el significat de tot és opac o subconscient.