El punt friki

Abans de marxar cap a Brussel·les publico un petit post per recomanar un Flickr que m'ha descobert el meu germà. És tracta del d'una tal Cakeyvoice, concretament l'àlbum Knitted Minions.

Una escena de Shaun of the dead

Pel que sembla, l'autora és una virtuosa del punt de creu i es dedica a recrear personatges de pel·lícules de culte del terror (un dels meus gèneres preferits després de la ciència-ficció).

Zombies i... ei! és en Tom Savini!

Des de la clàssica Dawn of the Dead (1978) (aquí coneguda com Zombi), amb un putxinel·li increïblement idèntic d'en Tom Savini, passant per Ringu (1998) (la original de The Ring (2002)), Day of the dead (1985), Halloween (1978) o la genial Shaun of the dead (2004) (aquí nefastament titulada "Zombis Party").

Una de les últimes obres és un Hellboy que, juntament amb en Shaun, és un dels models més detallats.

En Hellboy

Pel que sembla l'autora té una botiga virtual, però no us feu il·lusions, perquè només hi ven les postals de les seves obres. Amb la gràcia que em faria un zombi d'aquests!

La Sadako

I és que, a vegades, la combinació d'Internet i procrastinació porta a descobrir autèntiques joies de la poca feina.

NOTA: la setmana que ve publicaré les bases del concurs de micro-relats de ciència-ficció. Per si no podeu esperar a començar a escriure, ja us avanço que, per mi, un micro-relat pot ser des d'una frase, fins a una pàgina. Així que ja veieu que tampoc vull que us compliqueu la vida.

Motius per odiar l'iPhone

Així com a l'article passat destacava les virtuts del telefon d'Apple, l'iPhone, avui toca posar-me en un rol força menys simpàtic i criticar tot allò que no m'ha agradat. És innegable que tecnològicament l'aparell és un dels dispositius mòbils més avançat que existeix. Tot i això, el fet de ser pioner no justifica algunes de les limitacions que presenta.

I sense més maquillatge, passem al llistat:

• Un iPhone sense desbloquejar (o sigui, recent comprat) s'ha d'activar amb l'iTunes. Això vol dir que t'obliguen a fer-te un compte a l'iTunes Store, encara que només el vulguis per sincronitzar podcasts o usar-lo per internet.
• El jack d'audio és estàndard, però té un marc metàl·lic que fa que la majoria dels auricular no hi entrin. Així que, encara que no és necessari fer servir auriculars exclusius, a vegades és obligatori un cop de "cutter" per tal que entrin.
  
• No és 3G, només admet connexió EDGE (crec que és el WAP de tota la vida). Diuen que la pròxima versió si que ho serà, però qui sap.
  
• El bluetooth només serveix per al mans lliures. No permet ni enviar, ni rebre arxius, ni sincronitzar-se amb l'ordinador. Així que és impossible passar una fotografia a un altre mòbil si no és per correu electrònic o enviar la targeta de visita com es faria amb qualsevol agenda electrònica.
  
• No permet enviar MMS. Si vols passar una fotografia a algú només ho pots fer via email i no permet enviar cançons, com era de suposar.
• Per bé que és un reproductor d'MP3, no permet posar un MP3 com a to. De fet, si vols algun to que no sigui dels que venen per defecte, s'ha de comprar a l'iTunes store i sincronitzar-lo.
• Quan envies una fotografia per mail la reescala. M'és força còmode perquè la mida és òptima per posar-la al bloc, però no m'ofereix l'opció d'enviar a mida real en cas que la vulgui algun amic.
• No llegeix els contactes de la SIM. De fet, només l'usa per trucar. Per a passar-te els contactes de la SIM és obligatori tenir-lo alliberat i instal·lar-te un programa no oficial "sota la teva responsabilitat".
  
• Només reprodueix vídeos en els formats MOV i MP4. Ambdós formats propietaris que lògicament, només el Quick Time Pro d'Apple i les empreses que paguin tenen permís per fer-los servir "oficialment". Per sort existeixen programes que ho poden fer extraoficialment.
  
• El fons de pantalla només es mostra durant el desbloqueig. Com a norma general s'opera amb un fons negre.
  
• No pot reproduir flash. Quan navegues per internet, només pots veure els vídeos del youtube (propietat de Google i pàrtner de l'iPhone). No és que estigui d'acord amb l'ús de flash a les pàgines web, però no tenir-lo limita molt.
  
• Els contactes només es mostren en un llistat que et permet accedir ràpidament a la primera lletra (mitjançant una barra amb l'abecedari). La veritat és que seria força més útil tenir un cercador de contactes com tenen actualment tots els mòbils.
• No disposa d'un espai per posar documents o d'altres tipus d'arxius. Així, per molt que disposi d'un lector de PDFs, docs i txts, només serveix per consultar documents que estiguin en línia. Aquest aspecte és força vergonyós perquè a l'iPod de tota la vida és possible accedir-hi en mode disc.
  
• El navegador Safari no té un autocompletat de formularis. Cosa que és completament obligatòria per a dispositius amb teclats limitats (el de l'iPhone, per molt que sigui QWERTY, no és tant còmode com un teclat normal).
• Als contactes se'ls pot definir l'aniversari, però en canvi no se t'afegeix al calendari (ni tant sols te'n dóna l'opció).
• Només permet una llista de reproducció d'MP3 "On-The-Go". O sigui, que des del propi iPhone només disposes d'una llista personalitzada on es puguin afegir cançons mentre les escoltes. La resta s'han de crear amb l'iTunes. De nou, una funcionalitat que estava completament consolidada a l'iPod i que es troba a faltar a l'iPhone.
• Per sincronitzar és obligatori fer servir l'iTunes. Hi ha gent que li agrada... que vols fer-hi. El problema és que encara no és possible fer-lo servir amb GNU-Linux.
• Segons sembla, en breu acceptarà aplicacions de tercers, això si, passant per l'iTunes i pagant a Apple un tant per cent. Han deixat oberta la porta al programari lliure permeten programes gratuïts, ara bé, els desenvolupadors hauran de pagar una llicència de programador de 100$ per a disposar d'espai a l'iTunes Store. Esperem que canviïn la política abans que entrin en joc aquestes aplicacions.
  

Abans d'acabar a l'article només vull recordar que en aquest article m'he centrat en les virtuts d'un iPhone nou de trinca, sense alliberar-lo ni fer-li un "jailbreak".

NOTA: la gent de Google ja m'ha ingressat el tema de la publicitat. Així que quan torni de Brusseles ja explicaré els premis. Aneu pensant ja el vostre microconte perquè els premis s'ho valen.

Motius per tenir un iPhone

Des de la seva aparició a mitjans de l'any passat l'iPhone (el iTelèfon d'Apple) s'ha convertit en un dels gadgets més controvertits. Per un costat va sorprendre a mig món per ser l'aparell de reduïdes dimensions més avançat i amb disseny senzillament impecable. Per l'altre, incorpora una serie de limitacions que fan que no compleixi les expectatives. Odiat per alguns i estimat per molts la veritat és que les vendes han sorprès a la pròpia Apple.

Per la meva part, fa gairebé un mes que estic jugatejant amb un. Volia publicar un petit anàlisi fa setmanes, però vaig descobrir el llibre digital "iPhone, the missing manual" que m'ha ajudat a ser força més objectiu. Després d'usar-lo durant aquest temps, he acabat elaborant dues llistes, una amb les coses que m'agraden i l'altre amb les que odio (profundament en molts casos).

Per no ser negatiu, començaré per les bones notícies:

• L'aparell funciona amb un Mac OS a dins i és realment intuïtiu. Des del primer moment saps com fer-lo servir. Tot els menús estan on haurien d'estar i no et perds amb les opcions (Excepte a l'aplicació de Google Maps que és un xic difícil d'entendre).
• La pantalla multipunt és simplement perfecte. Ja he comentat algun cop que el futur passa pel multipunt i, després de provar l'iPhone, ho confirmo.
• El telèfon ve amb un joc d'auriculars/mans lliures que, no només sona molt bé, sinó que disposa d'un botó per controlar la reproducció de música i els trucades. Quan t'hi acostumes és molt còmode i t'evita haver de treure'l cada cop que vols pausar la música.
• el trasto te un sensor de lluminositat. Quan s'encén la pantalla, il·lumina amb més o menys intensitat depenent de la llum que hi hagi a l'entorn. És un detall molt subtil, però funciona.
• Els SMS s'agrupen en converses al més pur estil GMail. Potser a molta gent això no li agradarà, però ho trobo molt còmode. A més, les converses van associades a una persona, així que contestar un SMS és perillosament fàcil i ràpid.
• L'agenda és molt completa i s'integra amb moltes parts del sistema. A part del llistat sencer de contactes disposa d'uns "preferits" on pots posar els contacte que vulguis (per desgràcia la llista es limita a 20 contactes). a més, la fitxa d'un contacte permet molts telèfons, mails i tantes dades extres com es vulgui.
• És perfecte per visualitzar fotografies i imatges. Passar les fotografies o fer zoom amb els dits sol deixa impressionat a tothom.
• Perquè enganyar-nos, el trasto és terriblement estètic.
• La pantalla té un sensor de proximitat amb el qual sap si estàs a punt de prémer algun control o bé si estàs amb el telèfon a la galta (si és així s'apaga la pantalla).
• El tecladet visual que surt quan escrius s'enllaça amb el diccionari (si tens l'aparell desbloquejat com jo el diccionari està en català) per predir quines són les tecles més probables. Encara que no es vegi visualment, l'àrea de contacte de les lletres és diferent segons la probabilitat que tingui de ser escrita. A més, el diccionari autoapren paraules noves i els suggeriment van en relació a la freqüència d'us.
• Quan tens una wifi aprop permet connectar-se a internet amb un navegador safari complet (el de la brúixola). Si no fos perquè no té flash, seria el motiu definitiu per comprar-se'l. La navegació combinada amb el multipunt és molt més ràpida del que m'esperava i substitueix a totes les revistes del lavabo.
• Permet integrar moltes comptes de correus. És força còmode poder consultar tots els correus nous amb un únic botó, fins al punt que a vegades em descobreixo consultant-ho així per comptes de amb l'ordinador que tinc al davant. Com a curiositat, no s'integra amb hotmail... però que coi, qui encara el faci servir tampoc vol un aparell com aquest.
• A diferència de liPod Touch, l'iPhone disposa d'altaveus integrats de força potència (per ser tant petits). Així que és possible escoltar música directament des dels altaveus si estàs en un lloc tranquil. Ho faig servir força, la veritat.
• És multitasca. Això permet, per exemple, estar parlant per telèfon i navegar per internet, consultar el correu, mirar el calendari o jugar amb el Google Maps.
• Una cosa força divertida és que permet fusionar diverses trucades en una única conversa. Només ho he provat un cop però pot ser tota una nova experiència.
• Quan el connectes al PC (o Mac) pots sincronitzar els contactes, les comptes de correu i els marcadors (o "favoritos") del navegador, ja sigui Firefox, Opera, Safari o IE.
• Té aplicacions específiques per Google Maps i You Tube. Com a afegit, el Google Maps pot localitzar-te de forma aproximada mitjançant la cobertura mòbil, i el You Tube bé, t'assegura hores de procrastinació.
• Sense cap mena de dubte és el millor iPod (i reproductor d'MP3 en general) que existeix. És senzill, organitzat i gasta molt poca bateria quan reprodueix música (no podem dir el mateix dels vídeos i la wifi, que gasten la bateria sense que ni te n'adonis).
• És el primer mòbil on comença a tenir sentit mirar una pel·lícula. Fins ara les pantalles eren microscòpiques, en canvi a l'iPhone es pot seguir una pel·lícula subtitulada sense deixar-te la vista.
  

Per aquest article m'he centrat en les virtuts d'un iPhone nou de trinca. He preferit tractar-ho així perquè crec que pot ajudar a la gent que s'està plantejant comprar-se'n un, quan algun dia arribi a Espanya. Lògicament, si està alliberat (per Internet es coneix com "jailbreak") té més aplicacions i utilitats, encara que continua amb moltes de les limitacions que tractaré al pròxim article.