dilluns, 19 d’octubre del 2015

Sitges 2015: Turbo Kid

Turbo Kid (2015)

Sinopsi

És l’any 1997. És el futur. La terra ha estat devastada per la pluja d’àcid i l’aigua s’ha convertit en un bé escàs. The Kid, un noi que deambula per aquest paisatge desèrtic amb la seva BMX, haurà de lluitar contra el poderós Zeus per rescatar la seva amiga Apple, que ha estat segrestada.

Crítica

Al web del festival definien Tubro Kid com "és una carta d’amor al cinema dels vuitanta, amb una estètica propera a Mad Max i amb una banda sonora creada a cop de sintetitzador". Crec que és difícil fer una millor descripció de la pel·lícula en tant poques paraules. Una nova petita joia que es puja al carro de la nostàlgia des del baix pressupost.

Dirigida i guionitzada per una ben avinguda família, és nota que la producció es va fer amb molt d'amor i cura pels detalls. Rodada en un paratge que cap directori voldria, amb quatre detalls els directors aconsegueixen fer-nos creure que estem davant d'un retro-futur apocalíptic. Un racó de món desolat controlat per un incombustible Michael Ironside que es permet fer un auto-homenatge paròdic de molts dels papers que el van fer famós.

A nivell de guió la pel·lícula també es un encert. Tot i ser menys estrambòtica que d'altres pel·lícules de l'estil, com Manborg (2001) o Kung Fury (2015), s'ha de reconèixer que les escenes plantejades aconsegueixen fer que els personatges es desenvolupin suficient com per crear un vincle amb l'espectador i que el conjunt és força original. Cal destacar especialment a la peculiar companya d'en Turbo Kit anomenada Apple, interpretat per Laurence Leboeuf, que aconsegueix donar un gir interessant a l'estereotip del sidekick i protagonitza les millors escenes d'humor del film.

El millor: si encara no esteu preparats per produccions més de batalla, Turbo Kid és una molt bona pel·lícula per introduir-se en aquest revival del cinema homenatge als vuitanta.

El pitjor: tenir masses expectatives en veure-la, la pel·lícula té molt clar el to i el manté fins al final. Podria haver sigut encara més esbojarrada, però és coherent amb el que vol transmetre.