divendres, 16 d’octubre del 2015

Sitges 2015: Ninja Hunter

Ninja Hunter (Ninja-gari) (2015)

Sinopsi

Tao, un ninja del clan Iga, es desperta en una cova humida envoltat de cadàvers. Amnèsic, no recorda com ni per què és allà, ni si ha estat ell l’autor de la massacre. Mentre Tao intenta resoldre aquest enigma, un rocambolesc entramat de traïcions se’ns desplega davant dels ulls com un combinat explosiu.

Crítica

El seu director, Seiji Chiba, ja havia treballat la seva peculiar visió del tema ninja a d'altres pel·lícules com la avorrida Alien vs Ninja (2010). Tot i això, al costat d'aquesta, Alien vs Ninja és una obra mestra. I és que aquesta Ninja Hunter no hi ha per on agafar-la. La pitjor que he vist aquest festival fins ara.

Estem davant d'una pel·lícula de pressupost nul i un únic escenari. Això en si no és un problema perquè, molt encertadament, el director centra tota la trama en la coreografia dels combats i s'assegura de tenir actors que coneguin les arts marcials. Per desgràcia, sembla que el senyor Chiba tenia pressa per estrenar i va decidir que amb una única coreografia de quinze minuts en feia prou per omplir tot el metratge de gairebé dues hores. Ja sé que us pregunteu com s'ho ha fet, tranquils, a continuació ho explico.

Per aconseguir aquest miracle de la multiplicació dels pans i les hòsties el director va tenir la genialitat de fer que el protagonista tingués amnèsia i hagués d'anar recordant aquell combat un cop i un altre per afegir-hi nous detalls. De nou, això no seria un defecte si el directori conegués el significat de la paraula el·lipsi. el resultat final acaba sent una tortura de dues hores composada de cinc versions pràcticament idèntiques del mateix combat. Així, sense anestèsia.

El millor: realment em costaria trobar algun punt positiu.

El pitjor: es fa eterna. Sense cap mena de dubte, la pel·lícula més repetitiva que he vist mai, i això és dir molt.