LibreOffice, la continuació lliure d'OpenOffice

Quan Oracle Corporation, una de les empreses més grans de desenvolupament de programari privatiu, va comprar Sun Microsystems, un dels gran mecenes del programari lliure, va sorgir un dubte més que raonable sobre què passaria amb Java, OpenOffice, OpenSolaris, VirtualBox o MySQL (un gran competidor de Oracle abans de l'absorció).

Durant els deu mesos que han passat des de la fusió la sort dels diversos productes de Sun ha sigut molt variada. Com era d'esperar, el jove OpenSolaris va ser cancel·lat, VirtualBox segueix amb una versió lliure i una de privativa, Java segueix sota la Java Foundation i MySQL segueix igual encara que ningú se'n refia massa.

En el cas d'OpenOffice, Sun havia cedit molts drets del projecte a la Document Foundation (com ja havia fet amb Java anteriorment) així que com a mínim Oracle no podia tancar el codi. En realitat l'únic canvi que ha patit la Suite ofimàtica és el logotipus d'Oracle a la pantalla flaix d'arrencada. Cal tenir en compte que OpenOffice és el principal competidor del Microsoft Office i per tant s'ha generat un gran interès per conèixer-ne el futur.

Justament aquest dilluns (via GnuLinux.cat) s'ha publicat un comunicat de la Document Foundation on s'explica el neixement de LibreOffice, un fork (o sigui, parteixen de la mateixa base però seguiran camins diferents) del projecte original. Tot amb el suport de Google, la FSF, Canonical, Novel... Així, la comunitat de desenvolupadors queda dividia en dos grans grups.

Altres projectes com Go-oo i derivats (un OpenOffice amb millores que ve per defecte a les principals distribucions d'GNU-Linux) ja han donat suport oficial a LibreOffice. Personalment crec que és una bona decisió, fa que LibreOffice estigui menys controlada per una única corporació i garanteix el suport d'un dels programaris lliures més populars.

La primera versió de LibreOffice ja està disponible per descarregar-se des de la pàgina oficial, però ja avisen que encara avisen que no es una versió estable.

TBO, editor de tires còmiques

Amb l'explosió social de la web 2.0 (si és que tal concepte és real) moltes formes de comunicació s'han fet molt populars. Blocs, fotologs, microblogging i webcòmic són conceptes que per a molts (els que saben que a Internet hi ha més coses que el mur de facebook) ja formen part del dia a dia. Totes elles tenen una cosa en comú, i és que la idea pesa més que les formes.

El problema és que així com els blocs i derivats només requereixen de text (qui més qui menys sap grapejar un teclat) i els fotologs de càmera (actualment tothom té alguna càmera a mà, encara que sigui al mòbil), els webcòmics requereixen de la paciència de dibuixar-los, encara que sigui amb gargots de pal (l'XKCD per exemple). Aquí és on entra en joc el programa TBO.

Logotipus del programa

Fa uns mesos vaig descobrir, via LinuxZone, el programa lliure TBO, creat per l'espanyol Daniel Garcia Moreno. El programa permet crear fàcilment tires còmiques i exportar-les en format vectorial o en png per a penjar-les a Internet.

Interfície del programa editant les vinyetes

El funcionament de TBO és el següent:

1. Es crea una nova tira de la mida que es vulgui
2. Es defineixen les regions que conformaran les vinyetes
3. En fer doble clic en un vinyeta es permet editar-ne el contingut
4. Mitjançant llibreries d'objecte i personatges (doodles), quadres de text o important imatges no vectorials és possible composar la vinyeta

Així de simple. Amb les llibreries ja creades és realment fàcil de fer servir. La versió actual del programa és tot just la 0.98 però ja apunta maneres. És intuïtiu i ràpid de fer servir.

Editar una vinyeta amb TBO

Potser el principal problema (a part que encara no és del tot estable) és que les llibreries d'elements (anomenats doodles) s'han d'instal·lar al directori general del programa (/usr/share/tbo/doodle) i, per tant, es necessiten privilegis d'administrador. Per sort ja han dit que es solucionarà a la pròxima versió.

Interfície del programa TBO

Amb tot, un gran programa a tenir en compte si teniu idees per fer un webcòmic però no voleu invertir el temps dibuixant.

I de què viuràs?

Aquest mateix he dilluns he començat les classes de belles arts. Reconec que potser no és massa comú acabar un màster en enginyeria informàtica i ficar-se amb una segona carrera de tipus artístic, potser per això m'he trobat amb tot tipus de respostes quan ho comento.

Des d'un "Ostres! però serà un canvi molt gran", passant per un "I com és això?" fins a un "Què xulo, ja em comentaràs que tal", sense oblidar algun "I no t'aniria millor fer alguna cosa més útil?" i uns pocs "tu?!", els comentaris han sigut alhora càlids i variats. Però la veritat és que és una decisió molt meditada i tots els que em coneixen ho han entès a la primera i els hi agraeixo molt, per tant no puc pas dir que em falti recolzament.

Tot i això, la resposta més curiosa m'he l'he trobat justament aquesta primera setmana de classes, i el pitjor és que m'ha vingut de tres persones diferents (amb variacions, això sí). Tots han passat pocs dies després de presentar, amb èxit afegiria, el projecte de màster en computació. És normal que quan s'acaba algun estudi la gent et pregunti "I ara, què faràs?" però el que no ho és tant és que en respondre que acabo de començar belles arts tres persones completament diferents em diguin quelcom que pot ser resumit com "I de què viuràs?".

La veritat és que el primer que m'ho va dir em va deixar una mica parat. Jo entenc que la pregunta tindria alguna lògica per ell, però la situació de preguntar-m'ho poc després de felicitar-me per la bona nota del projecte em va sobtar. Passar-me a una carrera "de lletres" no invalida els títols "de ciències" anteriors, i molt menys quan abans de fer-ho m'he esperat a finalitzar com déu mana el grau acadèmic màxim que puc assolir en l'àmbit informàtic, sense ficar-me en un doctorat (opció que no he descartat si trobo un tema que m'interessi suficient).

Però si la seva pregunta va ser estranya, la reacció (menys en un dels casos) en sentir que seguiria treballant en informàtica no va poder ser més incrèdula. Fa cinc anys que exerceixo com a enginyer informàtic i m'agrada. M'agrada treballar d'això i m'agrada explicar a la gent en què consisteix. El fet que ara vulgui explotar un tipus de creativitat que no he cultivat des de fa anys no és perquè no m'agradi el que he fet fins ara, si fos així ho hagués deixat fa molt de temps.

És curiós com l'elecció sobre si fer "ciències" o "lletres" que fem quan som uns marrecs és, per molta gent, com posicionar-se en un bàndol o en un altre d'una guerra silenciosa. Encara que alguns no ho vegin, existeix un punt mig entre cremar els museus i negar la ciència. Desconec si seré capaç d'acabar belles arts o si en un futur seré informàtic, artista o miner però, a dia d'avui, sóc un enginyer informàtic cursant belles arts.

Comparar documents de Ms Word

Després de la Diada i d'unes merescudes vacances, torno amb ganes de reprendre el blog. Encara que ho tinc complicat aquest mes perquè tinc mil coses a fer intentaré que no decaigui massa el ritme de publicació. Per començar sense estressar-nos massa en el primer article de la temporada només recomanaré un servei web que m'ha sigut d'utilitat durant la primera setmana de feina.

Per motius que no vénen al cas, durant l'última setmana he estat treballant en un projecte pel Departament d'Educació. Com en molts dels projecte on treballo, he hagut de redactar documents que han de ser validats o repassats per una bona colla de gent abans de ser aprovats. En aquest cas els documents originals eren arxiu .doc (jo normalment treballo amb .odt).

 

Formulari inicial del programa

El problema ve quan t'arriben diversos documents amb correccions menors que s'han d'unificar. Com a norma general la gent té la mania de no marcar on ha fet els canvis  i és molt empipador haver de llegir-te el mateix informe varies vegades cercant diferències (per no parlar de la probabilitat de no veure els canvis).

Comparativa de documents

Així com hi ha centenars d'eines per comparar textos plans, no passa el mateix amb els formats enriquits. Després d'una mínima cerca vaig topar-me amb l'eina en línia Compare My Docs (via El Gurú informático).

Eines de fusió de documents

L'eina permet comparar document de tipus doc, docx i rtf (és una llàstima que no admeti odt), no requereix registre, permet traspassar els canvis entre documents i descarregar la versió fusionada. En certs casos és realment útil i estalvia moltes relectures. A mi em va anar genial, ara només em faltaria que ampliessin una mica el repertori de tipus d'arxius per convertir-se en un imprescindible.