Als orígens de la informàtica de consum es connectaven coprocessadors per tal que els ordinadors poguessin fer multiplicacions sense recórrer a les sumes consecutives (2*3 és 2+2+2), però ara ja els tenim integrats i usem coprocessadors per tal de realitzar simulacions físiques en entorns 3D.
Actualment, el rendiment d'un processador d'ordinador es medeix en
MFLOPS (milions d'operacions de coma flotant per segon),
MIPS (milions d'instruccions per segons)... i totes les mètriques s'estan quedant curtes.
De l'entrada de dades mitjançant interruptors hem passat a un teclat
qwerty amb ratolí i, fins hi tot, comencem experimentar la interacció amb
superfícies multipunt o amb la realitat virtual.
Llavors, perquè quan obrim la calculadora del Windows apareix això:
Calculadora del Windows I si volem fer alguna operació més complicada com l'arrel quadrada només se'ns ofereix això:
Calculadora científica del Windows No és cap secret que per fer operacions realment complexes és millor fer servir una fulla de càlcul, però a vegades convindria disposar d'una calculadora que fos mínimament ràpida de fer servir i potent, sense més complicacions.
Un teclat
qwerty té unes 105 tecles amb les que es poden representar parèntesis, exclamacions (tots dos són símbols matemàtics) o, fins i tot, lletres. Llavors, per què restringim l'us de la calculadora al teclat numèric i poca cosa més? És més, si en prémer "enter" es realitza l'operació, per què no puc veure tot el carro que estic a punt d'executar per comptes de veure només l'últim número.
Els usuaris que, com jo, optem per no fer servir Windows, ens trobem també amb calculadores força deficients. En Mac OS, lògicament, la calculadora és força més maca i disposa d'
un sistema per recuperar els resultats anteriors, però s'agrairia que fos
precisa.
Calculadora de la Gnome A
Gnome la calculadora et mostra el carro sencer. Per desgràcia, per a fer servir caràcters tant simples com els parèntesis s'ha de posar un exageradament gran mode científic.
Calculadora de la Gnome en mode científic A
KDE la cosa tampoc està gaire bé. Malgrat que la interfície permet mostrar només alguns grups de botons, a l'hora de la veritat el seu comportament és excessivament semblant a la de Windows.
Calculadora de la KDE Encara guardo per casa la Casio programable del batxillerat i és fantàstica. No només permet executar carros d'operacions, sinó que és molt fàcil repetir les instruccions de forma parametritzada (definint valors variables), a més, és possible guardar qualsevol resultat en una variable per tal d'usar-la més endavant.
Calculadora de la KDE desplegada totalment Per la meva part, he arribat a l'automatisme d'instal·lar en qualsevol ordinador l'aplicació Speed Crunch, un programa de codi obert, gratuït, que disposa de versions per a qualsevol sistema i que m'ofereix tot allò que trobo a faltar de la Casio programable de quan feia batxillerat.
El programa Speed Crunch Si mirem l'excel·lent pàgina
GUIdebook a la secció de
calculadores, és possible veure com, tot i que els sistemes operatius han evolucionat molt, les calculadores segueixen igual. Com si fos un homenatge a un altre temps, un monument als precursors de la computació. I potser està bé així, potser és necessari mantenir un rastre evolutiu per tal de no oblidar que, on ara hi ha bits, hi havia hagut engranatges.