Sitges 2012: The ABC's of death

Sitges 2012: The ABC's of death (2012)

Sinopsi

26 lletres. 26 directors. 26 maneres de morir. La idea no pot ser més simple: a cada cineasta li és adjudicada una lletra, i té plena llibertat per a crear un curtmetratge en el qual la mort tingui un paper destacat.

Crítica

Anomenar a The ABC's of death pel·lícula ja és de per si discutible. La cinta juga amb el concepte d'altres produccions anteriors com les pel·lícules de Creepshow (1982), Heavy Metal (1981) o Twilight Zone: the movie (1983)  però portat a l'extrem. Vint-i-sis curts de quatre minuts cadascun amb un fil conductor mínim, un format que posa el límit la definició de pel·lícula. En aquest sentit se l'hi ha de reconèixer el mèrit.

Per desgràcia el nivell mig dels curts és molt baix. Durant les més de dues hores que dura, hi ha menys d'una desena de curts que siguin dignes i com a molt cinc o sis podrien considerar-se realment bons. Això fa que només uns quaranta minuts valguin la pena i la resta sigui una simple successió d'idees a mig fer.

El millor que es pot fer amb aquesta pel·lícula és informar-se de quines són les lletres bones, baixar-la, configurar l'VLC per passar 4 minuts de cop amb el cursor, i veure només les parts interessants. Una llàstima.

El millor: que jo recordi les lletres A (Nacho Vigalondo), D (Marcel Sarmiento), Q (Adam Wingard), Y (Jason Eisener) i en un ordre menor P (Simon Rumley), F (Noboru Iguchi), T (Lee Hardcastle), X (Xavier Gens). N'hi havia algun altre però no recordo la lletra.

El pitjor: que en general el nivell és força baix.

Sitges 2012: Flying Swords of Dragon Gate

Long men fei jia (2011)

Sinopsi

La Xina, finals de la dinastia Ming. Sota el comandament de Yu, un grup de corruptes té aterrida la població. El rebel Zhao Huai i una banda poc convencional plantaran cara al temut Yu a la Dragon Gate.

Crítica

Aquesta és la primera pel·lícula en 3D xinesa que veig i ja puc dir que, amb diferència, és el millor 3D que he vist fins ara. Els escenaris són oberts, amb una gran profunditat i, sobretot, tota l'escena surt sempre enfocada, així que l'espectador té sempre la llibertat de mirar tots els detalls sense necessitat de veure taques borroses. La càmera estàtica típica del cinema de Hong Kong  juga aquí un paper fonamental donat que deixa a l'espectador prou temps com per pair el que està veient. Els moviments de càmera són subtils i sempre per guiar la lectura. I, encara que sembli mentida, és el primer cop que veig una peli en 3D on han corregit la brillantor de la imatge per contrarestar l'enfosquiment que provoquen les ulleres (a veure quan n'aprenen a Disney). Per mi, un 3D totalment justificat. Fins aquí la part positiva.

Per desgracia la pel·lícula en si tampoc aporta massa i, decididament, no formarà part de cap antologia del director Tsui Hark. L'argument pretén ser enrevessat però és queda en l'intent, sembla talment que amb la necessitat d'intentar rentabilitzar una gran producció com aquesta hagin optat per fer agafar clixés tant occidentals com orientals, sense èxit. Té algunes bones pensades, com tot el tema del mot de pas, els rebels o la ciutat amagada, però en general acaba en un terme mig una mica aigualit.

Les coreografies han sigut força criticades en general per l'excés de cable i CGIs. A mi personalment no em va molestar el cable però si que vaig trobar que les escenes estan força més mal rodades que a d'altres cintes del director. Alguns efectes digitals es veuen una mica mal fets, cosa que queda accentuada pel 3D (com ara una lluita amb cadenes que es veuen borroses). En canvi, es nota que els directors de Hong Kong comencen a saber combinar els afectes digitals amb les coreografies després de forces intents fallits.

Amb tot, una pel·lícula que es deixa veure encara que no fa ni ombra a l'anterior del director, Detective Dee and the mistery of Phantom Flame (2010). Recomanable encara que només sigui per veure del que és capaç el 3D.

El millor: el 3D, en Jet Li i, sobretot, en Jet Li en 3D.

El pitjor: l'argument podria estar més cuidat. A vegades es fa difícil no comparar-la amb les anterior obres del director.

Sitges 2012: Berserk. The Golden Age Arc I The Egg of the King

Berserk. The Golden Age Arc I The Egg of the King (2012)

Sinopsi

Guts es un mercenari solitari amb una gran habilitar per al combat. Durant el seu viatge sense rumb per Midland es creuarà amb la escuada falcó, un grup de mercenaris molt temuts amb un enigmàtic líder, en Griffith. Les seves vides canviaran a partir d'aquell moment.

Crítica

La millor manera de descriure aquesta nova adaptació de Berserk és "un regal per als fans". Malgrat que elimina algunes parts interessants com la infància del protagonista, la veritat és que es tracta d'una adaptació molt fidel a l'obra original. La segona part ja s'ha estrenat a Japó i la tercera i última s'emetrà el desembre.

Un dels punts curiosos de la pel·lícula és l'animació. Una gran part del metratge i personatges està realitzat en modelat 3D renderitzat com si fos dibuix animat, mentre que d'altres elements són clarament fets amb animació tradicional. Si bé això és comú a qualsevol producció actual, en aquesta pel·lícula l'elecció de què es fa en ordinador i què no sembla un xic aleatòria. Tant és així que els propis personatges, que majoritàriament són modelats, en algunes escenes puntuals són dibuixats. Encara que no molesta en cap moment, va ser la part que se'm va fer més estranya de la pel·lícula.

Ha nivell argumental conserva tots els encerts del còmic. Personatges carismàtics, una mitologia rica i tot allò que ha fet gran l'obra de Kentaro Miura estan presents al film. L'únic inconvenient és que es nota que la producció s'ha realitzat com una pel·lícula llarga i que l'adaptació a trilogia s'ha fet per motius pràctics. I és que els 70 minuts que dura la primera part et deixen en un punt on ni tant sols es comença a intuir tot el que està per passar. Si no heu tingut la sort de llegir el còmic original, la meva recomanació és que espereu a poder veure les tres pel·lícules seguides.

El millor: és 100% Berserk.

El pitjor: com a pel·lícula individual no acaba de funcionar, haurem d'esperar a veure la trilogia sencera el desembre.