dilluns, 13 de novembre de 2017

Errementari

Errementari (2017)

Sinopsi

Àlaba, segle XIX. Alfredo investiga un succés que el porta fins a una ferreria a la profunditat del bosc, on viu un ferrer de nom Patxi, de qui els aldeans expliquen històries relacionades amb pactes demoníacs. Un dia, una nena òrfena es cola a la ferreria, destapant la terrible veritat que amaga l'home.

Crítica

Produïda, i segurament tutelada, per Álex de la Iglesia, Errementari va ser una grata sorpresa. El seu, director, Paul Ukijo, ens regala un conte popular supervitaminat de dimonis escuats i pagesos que va fer les delícies de la sala. Seguint l'estela d'altres produccions que fusionen folklore i cinema d'entreteniment, com ara Lobos de Arga (2011) o Rare Exports (2010), Errementari sap treure el millor dels dos món, obtenint un resultant molt interessant.

Un altre aspecte que vaig trobar molt agradable va ser que està rodada íntegrament en euskera. Per bé que en alguns moment s'hagués agraït que els personatges que no són bascos (com els soldats de l'inici o l'investigador) parlessin en castellà, la veritat és que s'agreix que una producció d'aquest nivell pugui fer-se en l'idioma que li pertoca.

Per acabar amb la crítica val la pena destacar el controvertit tram final. Alguns han considerat que és la prova de que l'Álex de la Iglesia ha ficat massa ma en el projecte però, des del meu punt de vista, crec que és molt coherent amb el que està explicant i aconsegueix un gran in crescendo absurd que li queda molt bé. Amb tot, Errementari no marcarà la història del cinema espanyol, però com a mínim el fa una mica més variat.

El millor: és una molt bona fusió entre conte popular i cinema d'entreteniment

El pitjor: esperar una pel·lícula profunda més enllà de la pura diversió