dilluns, 16 d’octubre de 2017

The Killing of a Sacred Deer

The Killing of a Sacred Deer (2017)

Sinopsi

Cirurgià reputat i pare de família entregat, Steven Murphy amaga un secret: de vegades, es reuneix amb un adolescent, que acabarà posant Steven en un impossible dilema moral.

Crítica

Des que vaig veure Canino (2009), vaig tenir clar que Yorgos Lanthimos era una autor a tenir en compte. La narrativa dilatada juntament amb el personatges robòtics i alienats provoquen que les seves pel·lícules no siguin accessibles pel públic general, però esdevenen una marca personal molt apreciada en aquests temps de blockbusters intranscendents. Un mirada única i pertorbadora que s'ha convertit per mèrits propis en una gran influència dins l'esfera del drama indie.

El primer que sorprén de The Killing of a Sacred Deer, és que Lanthimos posa totes les seves obsessions estilístiques al servei d'una història senzilla i no especialment original. Tot i això, la forma d'explicar-la fa que l'espectador estigui prou descol·locat com per no veure que, rodada de forma més convencional, la pel·lícula podria passar per un simple telefilm. Una jugada arriscada que tirarà enrere a molta gent i que, de ben segur, farà que quedi eclipsada per altres obres de la filmografia del director.

Val a dir que tots els actors protagonistes estan excel·lents dins el seus papers. Per contradictori que sembli, les actuacions extremadament distants i contingudes a la que els sotmet Lanthimos aconsegueixen provocar un torrent de sensacions. Per desgracia, aquest magnetisme es veu superat per la duració de les seqüències contemplatives, que masses cops superar la resistència de l'espectador.

El millor: el to pertorbador que impera en aquesta modernització del drama teatral clàssic

El pitjor: el ritme extremadament pausat acaba per treure't de la pel·lícula en més d'una ocasió