dilluns, 23 d’octubre del 2017

Blade of the Immortal

Mugen no jûnin (2017)

Sinopsi

Nna adaptació del famós manga homònim de Hiroaki Samura, entorn d’un ferotge samurai que és maleït amb la immortalitat i que anirà deixant un reguitzell de víctimes.

Crítica

Crec que és de justícia començar aquesta crítica dient que Blade of the Immortal és la pel·lícula número cent de la filmografia de Takashi Miike, al que odio i admiro a parts iguals. En general, no solo connectar amb la manera de dirigir de Miike i Blade of the Immortal no n'és una excepció. Tot i això, he de reconèixer que en aquesta pel·lícula fa un esforç per tornar a l'estil que el va fer famós. Actuacions passades de voltes, violència extrema en moments més insospitats i un peculiar sentit del ridícul recorden als millors moments del director. I això s'agreix.

Tampoc ajuda a la meva percepció general de Miike que s'hagi especialitzat en lifeactions (adaptacions en persones de mangas). Normalment, aquesta mena de productes estan més dirigits a omplir les sales de fans del material original que no pas de fer una bona pel·lícula. Excepte algun cas concret, com la recomanable triologia de Rurouni Kenshin, la veritat és que els lifeaction presenten tots els mateixos problemes per als no fan. Gairebé totes pequen de voler incloure massa història del material original, fent les pel·lícules massa llargues; de mantenir massa l'estructura de fascicles, perdent estructura dramàtica pel camí; d'aturar l'acció als diàlegs com si fossin vinyetes, però després les lluites es fan eternes; i, sobretot, de ficar masses personatges de farciment que no tenen cap mena d'evolució ni recorregut. En aquest cas, la pel·lícula és molt fidel a un material original que, per desgràcia, ha envellit molt malament a nivell argumental. En aquesta sentit, Blade of the Immortal és un lifeaction prototípic on destaca l'excés en tots els sentits.

Vist amb ulls actuals, la història és profundament misògina, fins al punt que totes les dones que surten son simples excuses perquè els lluitadors homes puguin mostrar les habilitats durant el combats. Malgrat que alguns han volgut veure una gran química entre la parella protagonista, la veritat és que si canviessin a totes les dones per càntirs, la pel·lícula seria exactament la mateixa. Això si, els litres de sang i l'acció inacabable van fer les delícies del públic de l'auditori, però no aconsegueixen aguantar l'interès durant les més de dues hores que dura. Una pel·lícula feta a mida pels fans del manga original o del propi Miike.

El millor: el sentit homenatge que fa als clàssics del gènere de samurai, sobretot a les primeres seqüències en blanc i negre

El pitjor: és un lifeaction més basat en un material que ha envellit malament