dilluns, 26 d’octubre del 2015

Sitges 2015: Dyke Hard

Dyke Hard (2014)

Sinopsi

El grup de música Dyke Hard està en hores baixes després d'un passat d'èxits. Ara un concurs de bandes els pot tornar a posar a to. Per desgràcia no serà tant fàcil, la cantant ha decidit deixar el grup i no tenen recursos per arribar fina al concurs.

Crítica

Perquè enganyar-nos, Dyke Hard és una poca-soltada produïda per l'associació LGBT sueca i sota la direcció d'una tal Bitte Ardersson que ha vist massa John Waters. I aquest és tot el seu interès. Actor no professionals,  sense estructura narrativa i construïda a base de gags,  Dyke Hard intenta ser una oda al tot s'hi val amb alguns moments encertats i molt d'avorriment entremig.

Reconec que és necessari que hi hagi pel·lícules com aquesta i que més enllà del drama es parli obertament de les diferents formes de viure la sexualitat. El problema és que el públic de Sitges ja està acostumat a aquesta mena de cinema i la part més gamberra de Dyke Hard és massa suau com per ser provocadora. Això sí, està clar que les actrius s'ho han passat de conya fent-la.

Per destacar-ne un aspecte positiu, hi ha una història secundària d'un barman/streaper/celador que crec que sí aconsegueix ser interessant.  Per desgràcia,  això va acabar convertint la meva experiència de la pel·lícula en aguantar gags que no m'interessaven a l'espera que avances la seva història (cosa que tampoc fa massa).

El millor: és bo que existeixin pel·lícules com aquesta

El pitjor: més enllà de l'interès antropològic que pugui arribar a despertar, no aporta res i és refotudament avorrida.