Sitges 0214: Wyrmwood

Wyrmwood (2014)

Sinopsi

La vida de Barry fa un gir radical quan la seva germana és segrestada per un científic boig, just en el moment en què es desencadena un Apocalipsi zombi. Buscant aliats entre els supervivents, el protagonista travessarà Austràlia per rescatar la seva germana.

Crítica

Wyrmwood aconsegueix una fita pràcticament impossible; fer una pel·lícula original i purament de gènere zombie en plena era post-zombie. L'opera prima dels germans Kiah Roache-Turner i Tristan Roache-Turner aprofita les innovacions de la sobre-explotació que el cinema comercial ha fet de l'imaginari zombie i el torna al lloc d'on va sortir, la sèrie Z més de batalla.

Plena de floritures visuals que fins ara eren inviables en produccions d'aquesta mena, la cinta manté l'esperit dels clàssics, com la saga El regreso de los muertos vivientes (1985) o Day of the Dead (1985), i l'actualitza sense perdre de vista que és un producte orientat a una minoria. La trama, que òbviament gira al voltant de la infecció global, aporta noves interpretacions de la crisi zombi, i la narració fragmentada de forma barruera està ben portada, sense deixar de ser experimental. Una mica com el que va ser Helldrive (2010) però menys marciana.

Molt entretinguda i interessant, encara que no digerible per als que pensen que Guerra Mundial Z (2013) o The Walking Dead (2010) són exemples típics de cinema zombie.

El millor: és original, experimental i purament de zombis, sense deixar de ser una sèrie Z trashera.

El pitjor: esperar veure un blockbuster de zombis. No és el que pretén, encara que n'agafa una part del llenguatge.