Ultim dia a Berlín
Són les 00:42 i queden poques hores per agafar l'avió de tornada. Aquí venen les últimes fotos.
Errr.... això.
El gronxador gegant
Una girafa de lego
El bar "Visionere" o quelcom per l'estildilluns, 27 d’abril del 2009
Errr.... això.El gronxador gegantUna girafa de legoEl bar "Visionere" o quelcom per l'estil
diumenge, 26 d’abril del 2009
Segon dia per Berlín
Són les 4:15 AM. Un cop més des de Berlín comparteixo algunes fotografies ràpides.
Detall del Sony Center
Einstein de Lego (mou els ulls)
L'espectacular entrada del museu del cinema
El genocidi dels minifigs
Com llangardaixos a la riba prop de la catedral
El "pirul·lo" de la tele (com ho posa al mapa que em va passar el meu germà)I a dormir.
dissabte, 25 d’abril del 2009
Despertar al hostel
Mentre els altres dormen, intentarem aprofitar per anar a veure quatre coses més. Aquest és el panorama de l'habitació a les 10:47 AM.
Panorama a l'habitacióper sort el món exterior tampoc sembla molt més animat (a part de per quatre eixelebrats com nosaltres).
Des de la finestraAnem a esmorzar a veure si podem anar pel centre.
Primer dia a Berlin
Són gairebé les cinc del matí i estic massa cansat per buscar com s'escriuen els noms en alemany, així que perdoneu els errors i les interpretacions lliures.
La cúpula del Reichstag
La porta de Brandenburg
Monument en memòria de l'Holocaust
Una esglesia mig derruïda que no recordo el nom
Check point Charlie
Pintades noves sobre el mur
Una de les pintades del mur
Decoració friqui del bar del hosteldivendres, 24 d’abril del 2009
Ja som a Berlin
De moment poca foto que és tard. De moment el hostel te bona pinta i wi-fi gratuita. De pas diré que és el primer cop que m'enduc el eee pc.
dimecres, 15 d’abril del 2009
Tux4Kids: en Tux i els nens
Fa uns dies estava provant la distribució de GNU-Linux Quimo, que és una mena d'Edubuntu o, simplement, un sistema operatiu orientat als nens. La veritat és que com a interfície gràfica ni Quimo ni Edubuntu m'han impressionat, i molt menys després d'haver provat la genial interfície Sugar de l'OLPC XO, però m'agrada provar-los per veure quins programes ofereixen.
Interfície de QuimoA nivell de programari, Quimo tampoc és molt original. Child's Play, gCompris i eToys es mesclen amb programes per adults com Pidgin, Abiword o les aplicacions d'administració del sistema. En aquest sentit, Quimo comet el mateix error que tots els seus predecessors (exceptuant l'OLPC XO, clar).
Sigui com sigui, gràcies a Quimo he descobert una família aplicacions anomenada Tux4Kids que no coneixia i que trobo molt interessants.
Tuxmath Command (un dels minijocs)Les dues primeres aplicacions que vaig provar van ser Tuxmath (de matemàtiques) i Tuxtype (de mecanografia). La veritat és que estan molt bé. Cadascuna d'elles conté una sèrie de minijocs al més pur estil TyperShark. No és que siguin molt innovadors, però estan ben fets i enganxen.
La segona aplicació va ser Tux Paint, un programa de dibuix per als més petits que és, senzillament, genial. Ja havia provat abans alguns programes de dibuix infantil, però cap aconseguia oferir la llibertat necessària per fomentar la creativitat del nen com ho fa Tux Paint.
La meva primera creació amb TuxPaintLa interfície de Tux Paint és alhora simple, colorista i intuïtiva. En pocs segons saps dibuixar i seguidament aprens com fer servir els dibuixos predefinits a mode d'anganxina. Té tot allò que el nen vol quan dibuixa però, a més, aprèn a usar el ratolí i fomentar la curiositat. Com a afegit, la versió instal·lada a Quimo, disposa de desenes d'anganxines (son arxius "png" fàcils d'instal·lar).
En resum, si teniu nens petits us recomano els jocs de Tux4kids i, especialment, TuxPaint (hi ha versió per a Windows, GNU-Linux i Mac OS). A més, és una altra bona manera d'educar-los en els valors del programari lliure.
dijous, 9 d’abril del 2009
Sinde, estàs nominada
Nota: abans de començar l'article, crec que és just explicar el perquè no vaig publicar res la setmana passada...
No és normal que parli de política en aquest bloc, de fet és un tema que tinc vetat, però és que quan ens toquen els protocols ens hem d'ajudar entre tots.
Fa pocs dies, el President Zapatero va nombrar a l'Ángelez Gonzáles Sinde com a nova ministra de cultura. Per aquells que no la coneguin, Sinde (com ja es coneguda per Internet) és una joia de dona que va ser presidenta de la AACCE i que sempre que obra la boca deixar anar perles com "¿Para qué necesitamos ADSL a no sé cuántos Gigas?".
Lògicament, les reaccions no s'han fet esperar. En poques hores tota la blocosfera n'anava plena, s'ha creat un grup a Facebook, a Twitter és un dels temes més populars i els mitjans tradicionals també han dit la seva.
La futura ministra en qüestióDes d'aquí només puc recordar a la ministra que España està a la cua tecnològica d'Europa, que tenim un dels ADSL més cars i lents i que, per l'amor de déu, les descàrregues de cinema espanyol només represeten un 1% del tràfic de les p2p. Si volem ser mínimanent competitius, el que hauríem de fer és promocionar les noves tecnologies i fomentar la cultura, no intentar constantment insultar als internautes i recuadar diners.
Molta més informació:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
