Fa uns dies vaig explicar com funciona un projector digital LCD i alguns previs que potser seria convenient llegir-se abans d'aquest article. Aquest cop li toca el torn al projector DLP, l'altre tecnologia que podem trobar avui dia a les botigues.
La base, el DMD
DMD és l'acrònim de Digital Micromirror Device, que en català vindria a ser trasto de micromiralls controlats digitalment. El concepte és molt senzill si no tenim en compte que es tracta d'un aparell una mica més gran que una moneda d'un cèntim d'euro.
A grans trets, un DMD és una superfície plana formada per un mosaic petits miralls quadrats d'alumini d'uns setze micròmetres cadascun. Els miralls disposen d'un eix que permet que s'inclini uns dotze graus. D'aquesta manera, és possible fer que cada feix de llum es reflecteixi cap a un lloc o cap un altre per tal de formar imatges.
Un cop ens creiem que el DMD funciona la resta del DLP, que és l'acrònim de
Digital Light Processing, no és més que un controlador per als milers de miralls. Una de les gràcies del DLP és que tots els mirall giren alhora per tal de formar la imatge i, per tant, no té línies d'escombrada com les teles antigues.
Tot i això, no sempre ens interessarà treballa amb imatge en blanc i negre. Per tal de generar tons grisos en un píxel el DLP el que fa és fer girar molt ràpid el mirall, fent que una part de la llum es dispersi i una altre arribi on toca. Amb aquesta tècnica, el DLP és capaç de generar 1024 tons de grisos.
Així, ja podríem veure qualsevol pel·lícula d'en
Buster Keaton, ara ens falta el color.
Funcionament dels projectors DLPA diferència dels LCDs, en els DLPs no sol usar-se un DMD per cada component de la llum (
vermell,
verd i
blau) perquè seria molt car. Per tal d'oferir el color, els DLPs no usen miralls dicroics (veure previs 2) sinó que fan servir una
roda de color.
Com el seu propi nom indica, la roda de color és una roda que té el perímetre de plàstic transparent tintat. Per que sigui més fàcil d'imaginar, una roda de color podria ser una roda de bicicleta on entre radi i radi enganxem cel·lofanes de colors.
La funció d'aquesta roda és que, en un instant concret, només arribi al DLP un component de la llum. La imatge sencera s'aconsegueix fent girar ràpid la roda i coordinant la posició dels miralls segons el color que toca.
Diagrama del recorregut de la llum en un DLP actual (Afterdawn)Finalment, la llum que genera la bombeta, es filtra amb la roda de color, rebota al DMD i s'amplia mitjançant una lent com en qualsevol projector.
Característiques dels projectors DLPAl mercat existeixen dos tipus de projectors DLPs, els barats i els cars. Els barats solen anar de 300 fins a 1000€, mentre que els cars solen costar de 4000€ cap amunt (encara que és possible trobar algun model de 1500€ o així). La diferència és molt clara, els primers estan destinats a fer presentacions i els segons són per
homecinema d'alta gama. Anem a veure perquè.
La roda de color fa possible que un projector funcioni amb un únic DLP i, per tant, abarateix el cost i permet que sigui més petit, però també pot provocar un
efecte arc de Sant Martí entre fotogrames (o sigui que el moviment generi estel·les multicolor). Lògicament aquests són els dispositius barats, que són perfectes per mostrar imatges que canviïn poc. Típicament, presentacions o powerpoints.
Per evitar completament aquest efecte és necessari un DMD més gran (i més car) i més d'una roda de color (o una més avançada). Tot això encareix el producte final i, normalment, no està a l'abast de gaire gent. Segons sembla aquesta mena de projectors són el futur... quan baixin de preu.
Una millora important respecte els LCD és que no provoquen efecte reixeta (veure article anterior) i que obtenen un negre més nítid. I això és molt bo quan es vol llegir un text projectat (presentació). Tot i això, exceptuant els de gamma alta, els DLP aprofiten pitjor la llum i aconsegueixen força menys contrast (que és dolent per a veure pel·lícules).
