dimarts, 30 de setembre del 2008

Especial del Festival de Cinema de Sitges 2008

Fa una setmana, el meu bon amic k'hag dhu em va trucar. Us transcric la conversa:

- Bir Ferran, gh'o thephoo nr'ah Sitges tü ne phoo. Q'un nyugru oi? - va dir-me l'alienígena.

- Ja sé que vaig dir-te que dedicaria l'especial del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2008 als alienígenes i que et trucaria perquè m'ajudessis, però és que he canviat d'opinió.

- Q'u?

- És que l'altre dia vaig van enviar-me un mail els de la associació C.H.U.D. i em van fer veure que l'especial havia d'estar dedicat als mutants i que els estem oblidant.


-Q'u nyug tej?

- Si t'hi fixes, aquest any només hi ha una peli que tracti explícitament de mutants, mentre que n'hi ha mitja dotzena d'alienígenes, més de mitja de zombis i un bon grapar de psicòpates.

-B'u Chtulhu d'e mola tün chez film.

- Sí, en Chtulhu també mola però té copyright i, a més, els mutants també tenen tentacles. El mutant no estan tant malament, potser sí que no tenen l'elegància dels zombis o dels infectats però són infinitament millors que els vampirs.

- Phoo's.

- Ho veus, per això no t'he trucat. He decidit col·laborar amb ells i començar una campanya de suport al mutantat de cara als futurs certàmens del festival.

- Phoo's phoo's. X'u chez viz!

- Gràcies, ja et comentaré com surt.


- Tej tei.

- Adéu.
Doncs això. Comença l'especial Festival de Cinema Fantàstic de Sitges 2008 a la Veu de T (dedicat als mutants).

dimarts, 23 de setembre del 2008

KO tècnic

Durant els últims dies, la Realitat ha deixat aquest bloc KO per falta de temps. Espero que a partir d'ara tot torni a la normalitat. Tot i això, he decidit posar un petit indicador que mostri el nivell de dedicació al bloc.

Per fer-ho he fet servir el Google Chart API per mostrar el "passometre" que indiqui fins a quin punt estic pel bloc. Alguns exemples:


La dedicació al bloc és correcte

No estic dedicant ni un segon al bloc

Estic pel bloc i per la vida en general

Estic al 100% pel bloc... necessito sortir més

Com a mínim així és possible veure d'un cop d'ull si el bloc està parat perquè m'han segrestat les vampiresses nimfòmanes de Mart o bé perquè no tinc temps.

divendres, 12 de setembre del 2008

Passejant pel Google App Engine Gallery

Per aquells que no ho coneguin, el Google App Engine és un framework de desenvolupament web que Google posa a disposició dels programadors i que, a més , també proporciona un entorn on poder publicar els programes. Com sol passar amb el Gran Germà d'Internet, tot gratuït i subvencionat amb AdSense.

Fa un parell de dies vaig decidir donar una volta per les aplicacions a veure que feia la gent. La veritat és que hi ha una gran quantitat de petites aplicacions, moltes d'elles relacionades amb d'altres serveis de Google. La majoria poden usar-se sense ni tant sols autenticar-se, i la resta permet autenticació mitjançant la compte de Google. Això fa que el programador no s'hagi de preocupar de programar un sistema d'usuaris complexe i segur, perquè tota la gestió la porta la Gran G.

De les que vaig provar en destacaria:

Chroma-some

Una petita aplicació tant senzilla com útil. Chroma-some és un generador de paletes de colors per fer servir allà on es vulgui. Pot salvar-nos força la vida quan estem farts de fer servir els mateixos colors per a tot.

The Thumbometer

Aquesta no destaca per la seva utilitat, però és tota curiosa. Bàsicament permet que qualsevol persona escrigui quelcom que li agrada o que odia i la resta de visitants poden votar si estan a favor o no. A veure si endevineu la que he afegit jo?

Converter

Aquesta aplicació és un convertor d'unitats com qualsevol altre, però és força completa i ràpida de fer servir.

Brave New fiction

Aquesta m'ha encantat, llàstima que encara no sigui del tot estable. Un cop autenticat, el programa et permet escriure missatges curts (140 caràcters) al més pur estil Twitter però, per molts que n'escriguis, els missatges s'aniran publicant a un ritme de un per dia. A més, és possible seguir un flux concret de missatges, encara que encara no funciona amb RSS encara.

Està pensat per la publicació d'històries i poder seguir-les. Amb un parell de millores seria genial (votacions, RSS, agrupar missatges en capítols, passar a PDF un cop acabes la història sencera i poder començar-ne una de nova...).

Simple Sketch App.

És el que el seu propi nom indica, sense més. Permet fer dibuixets (com el que he fet) i veure com s'han fet. Tonto, divertit i funcional. Si poguessis posar la imatge final al bloc (com els vídeos del Tub o les imatges del Flikr) estaria genial.

Only Firefox

Aquest és molt temptador, consisteix només en un petit script que pots ficar al bloc (o qualsevol web) i que obliga als visitant a entrar-hi amb Firefox. Una mica massa radical pel meu gust, preferiria que mirés només si uses un navegador que respecti els estàndards.

Dot Matrix

Pixel Art en estat pur. Com ells mateixos expliquen: Draw tiny little pictures, then use them anywhere you want. You only get 121 pixels and two colors, but hey, that didn't stop anyone in the 80's (Dibuixa petites imatges i posa-les on vulguis. Només tens 121 píxels i dos color, però coi, això no va parar a ningú durant els 80).

I aquesta és la meva petita creació.

Continuaré mirant a veure què trobo.

dimarts, 2 de setembre del 2008

Com funciona un projector digital DLP?

Fa uns dies vaig explicar com funciona un projector digital LCD i alguns previs que potser seria convenient llegir-se abans d'aquest article. Aquest cop li toca el torn al projector DLP, l'altre tecnologia que podem trobar avui dia a les botigues.

La base, el DMD

DMD és l'acrònim de Digital Micromirror Device, que en català vindria a ser trasto de micromiralls controlats digitalment. El concepte és molt senzill si no tenim en compte que es tracta d'un aparell una mica més gran que una moneda d'un cèntim d'euro.

Un xip DLP i el DMD (wikipedia)

A grans trets, un DMD és una superfície plana formada per un mosaic petits miralls quadrats d'alumini d'uns setze micròmetres cadascun. Els miralls disposen d'un eix que permet que s'inclini uns dotze graus. D'aquesta manera, és possible fer que cada feix de llum es reflecteixi cap a un lloc o cap un altre per tal de formar imatges.

Un cop ens creiem que el DMD funciona la resta del DLP, que és l'acrònim de Digital Light Processing, no és més que un controlador per als milers de miralls. Una de les gràcies del DLP és que tots els mirall giren alhora per tal de formar la imatge i, per tant, no té línies d'escombrada com les teles antigues.


Tot i això, no sempre ens interessarà treballa amb imatge en blanc i negre. Per tal de generar tons grisos en un píxel el DLP el que fa és fer girar molt ràpid el mirall, fent que una part de la llum es dispersi i una altre arribi on toca. Amb aquesta tècnica, el DLP és capaç de generar 1024 tons de grisos.

Així, ja podríem veure qualsevol pel·lícula d'en Buster Keaton, ara ens falta el color.

Funcionament dels projectors DLP

A diferència dels LCDs, en els DLPs no sol usar-se un DMD per cada component de la llum (vermell, verd i blau) perquè seria molt car. Per tal d'oferir el color, els DLPs no usen miralls dicroics (veure previs 2) sinó que fan servir una roda de color.

Com el seu propi nom indica, la roda de color és una roda que té el perímetre de plàstic transparent tintat. Per que sigui més fàcil d'imaginar, una roda de color podria ser una roda de bicicleta on entre radi i radi enganxem cel·lofanes de colors.

Esquema d'un projector DLP antic (Afterdawn)

La funció d'aquesta roda és que, en un instant concret, només arribi al DLP un component de la llum. La imatge sencera s'aconsegueix fent girar ràpid la roda i coordinant la posició dels miralls segons el color que toca.

Diagrama del recorregut de la llum en un DLP actual (Afterdawn)

Finalment, la llum que genera la bombeta, es filtra amb la roda de color, rebota al DMD i s'amplia mitjançant una lent com en qualsevol projector.

Característiques dels projectors DLP

Al mercat existeixen dos tipus de projectors DLPs, els barats i els cars. Els barats solen anar de 300 fins a 1000€, mentre que els cars solen costar de 4000€ cap amunt (encara que és possible trobar algun model de 1500€ o així). La diferència és molt clara, els primers estan destinats a fer presentacions i els segons són per homecinema d'alta gama. Anem a veure perquè.

La roda de color fa possible que un projector funcioni amb un únic DLP i, per tant, abarateix el cost i permet que sigui més petit, però també pot provocar un efecte arc de Sant Martí entre fotogrames (o sigui que el moviment generi estel·les multicolor). Lògicament aquests són els dispositius barats, que són perfectes per mostrar imatges que canviïn poc. Típicament, presentacions o powerpoints.
Efecte arc de Sant Martí (wikipedia)

Per evitar completament aquest efecte és necessari un DMD més gran (i més car) i més d'una roda de color (o una més avançada). Tot això encareix el producte final i, normalment, no està a l'abast de gaire gent. Segons sembla aquesta mena de projectors són el futur... quan baixin de preu.

Una millora important respecte els LCD és que no provoquen efecte reixeta (veure article anterior) i que obtenen un negre més nítid. I això és molt bo quan es vol llegir un text projectat (presentació). Tot i això, exceptuant els de gamma alta, els DLP aprofiten pitjor la llum i aconsegueixen força menys contrast (que és dolent per a veure pel·lícules).