dimarts, 7 d’octubre del 2014

Sitges 2014: Nightsatan and the Loops of Doom

Nightsatan and the Loops of Doom (2013)


Sinopsi

Any 2034. A les planúries d’una Finlàndia Oriental que ha estat devastada, un trio de guerrers amb sintetitzadors duen a terme una sèrie de ritus musicals amb l’objectiu de salvaguardar el poc que els queda de seny.

Crítica

Aquest curt condensa en 24 minuts tota l'essència del glam i l'estètica post-apocalíptica-épico-hortera de la Metall Hurlant. Per impossible que sembli, la sinopsi és força exacta, i fins i tot es queda curta.

Una pocasoltada montada a cops de bisturí i amb una mescla de so que et farà desitjar arrancar-te les orelles són el complement perfecte per narrar, de forma frenètica, aquest sense sentit que ni el propi Almodovar en la seva pitjor ressaca s'atreviria a fer. Una gran obertura per la marató La nit + freak.

El millor: l'estètica retro rollo Manowar i l'esbojarrat de la proposta.

El pitjor: es queda una mica massa a mig camí entre la caspa i l'homenatge, però pel que dura no s'arriba a fer pesat.

Sitges 2014: Mamula (aka. Nymph) (2014)

Mamula (aka. Nymph) (aka. Killer Mermaid) (2014)

Sinopsi

Dos joves nord-americanes es troben de vacances per la Mediterrània. Avorrides del sol i de la platja, decideixen buscar emocions més fortes i s’aventuren a una illa deshabitada que va ser un escenari de l’horror durant el feixisme. Tanmateix, el lloc no està tan desert com sembla, ja que allotja una criatura que no sembla d’aquest món.

Crítica

Aquesta serie Z amb pretensions no s'aclara ni de quin títol té. Segons el festival es diu Nymph, però l'equip es refereix a ella com Killer Mermaid i a IMDB apareix com a Mamula. I no és la única cosa que no té clara aquest desastre de pel·lícula.


El director Milan Konjevic ja ens havia torturat el 2009 amb Zone of the Dead, un subproducte infame que només va formar part del Festival per tractar-se d'una coproducció serbo-catalana. No escarmentat per aquell horror, Konjevic repeteix amb el mateix equip de guionistes (suposem que tots amics seus) per fer una pel·lícula que hauria d'haver durat vint minuts per comptes de noranta.

De nou, actors que no s'han ni molestat en aprendre's els llarguíssims i intranscendents diàlegs escrits amb un nivell d'anglès de Muzzy. Un desastre tot plegat.

El millor: les localitzacions de la pel·lícula

El pitjor: qualsevol altre cosa

dilluns, 29 de setembre del 2014

Inici de l'especial Sitges 2014

Un any més, començo amb l'especial Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Esperem que aquest cop no se'm dilati tant la publicació, però no puc prometre res.


Previsió de pel·lícules:

Divendres 03:

Dissabte 04:
Diumenge 05:
 Dijous 09:
Divendres 10:
Dissabte 11: