Colonitzar Moodle

Alguna cosa ha canviat a Moodle. Després de tres anys de lluita i dues votacions, una nova llum arriba.

Queda molta guerra per endavant, però aquesta victòria és el punt de no retorn. Ja som al cap damunt del turó i només queda defensar la posició.


Finalment, la Nwiki serà la pròxima wiki oficial de Moodle. Crec que és un bon moment per donar les gràcies a tots els que confieu amb nosaltres i a tota la gent que ha col·laborat amb el DFwiki Labs. Per fi ho hem aconseguit.

La metàfora de l'arquitecte

Aprofitant que últimament no tinc gaire temps i que existeix la Creative Commons, faré una cosa que encara no he fet en aquest bloc; traduir un article. És un article que vaig llegir al bloc de "Punto y aparte" que es titula "La metáfora del arquitecto". És un text que va fer força gràcia, que plasma a la perfecció una realitat que m'és quotidiana i que m'ha servir com a recurs a l'hora d'explicar a la gent certes coses.

Abans que ho llegiu us poso un parell d'anotacions. Mentre repassava la traducció me n'he adonat que és l'article on uso més paraules col·loquials com "òsties" (volia ser el més fidel possible a l'original). A més, durant la versió castellana es parla de "biombos" i, en buscar-oh al termcat he trobat que es tradueix per "paravent". Mai ho hagués dit.

La metàfora de l'arquitecte

(RIIING! RIIING! Sona el telèfon)

- Hola Josep, Per on pares?

- Ostres Antoni! com ho portes?

- Doncs mira, et trucava perquè vull comprar-me una casa i em preguntava si podries aconsellar-me com arquitecte.

-Molt bé, si vols quedem un dia i t'acompanyo a veure algunes immobiliàries.

- De puta mare! Te'n dec una! Ja et convidaré a unes birres!

- Un segon... demà per tarda tinc lliure, si vols quedem a les cinc.

- Perfecte! perfecte! No saps el favor que em fas. Fins demà.

- Vinga! Fins demà!

(Al dia següent)

- Bé, ja em vist quatre o cinc pisos. Què t'han semblat?

- No sé... tu què creus com a expert?

- Si jo fos tu em compraria la de ciment. Està molt ben situada i sembla molt acollidora.

- La de ciment? Però si jo en volia una de paper!

- I tu perquè coi vols una casa de paper?

- Òsties! és que tot el món la té així, no?

- Però si són una porqueria! No m'explicaves l'altre dia que en Quim va perdre la seva durant el temporal? Se li envà anar volant amb tot el que tenia a dins!

- És que les cases de ciment són només per als arquitectes.

- I no serà perquè són millors?

- Però en una casa de ciment no hi puc posar paravents. Hauré de tirar parets i fer-ne de noves quan vulgui fer qualsevol reforma.

- Efectivament. Però això farà que la casa sigui més segura. Ja no te'n recordes de com li van entrar a casa a en Lluís l'altre dia? Va posar-se una porta de conglomerat i el lladre la va tirar a terra com si res.

- Mira, tu diràs missa, però jo no vull mardés. Compraré la de paper.

- I si costessin el mateix les dues?

- Ni així.

- Llavors, per què em demanes consells si igualment te'ls passes pel "forro"?

- Tranquil "tiu", si t'ho agraeixo molt, però prefereixo la de paper.

- Tu mateix.

(Una setmana després)

(RIIING!!!)

- Hola. Josep?

- Antoni! com va amb el nou pis?

- Mira, justament et trucava per això. Resulta que vull posar un parell de paravents per separar les habitacions i em preguntava si podries posar-me'ls tu.

- Jo? I per què no truques a un fuster? No varen fer-te un pressupost global? Podries exigir que t'ho posessin pel mateix preu.

- Ja... però me'n refio més de tu.

- D'acooord... vinc el dissabte i ens ho mirem. Et va bé?

- Molt bé. I una cosa més, podries portar un parell de paravents?

- Com?

- Sí, és que he mirat preus i els trobo força cars. Tu que ets del ram, no podries robar-me'n un parell i portar-los.

- Quin morro que tens!

- Vinga òsties! Si no et costa res! Mira, saps què, que si tu no pots ja li ho preguntaré al veí, que en coneix a un que té contactes i me'ls pot deixar tirats de preu.

- Tu mateix.

(Dissabte)

- "Tiu"! Sort que hi ets!

- Què passa?

- No t'ho creuràs, se m'ha caigut una paret! Te'n recordes que ahir va ploure força? Doncs se'm va desfer el paper i m'he quedat sense paret.

- I encara et semblarà estrany.

- Vingaaa! Mira si m'ho pots arreglar.

- Pffff... no em posis aquesta cara. Miraré què hi puc fer.

- Moltes gràcies! Te'n dec una, quan pugui et convido a unes birres!

(Dilluns)

(RIIING)

(És l'Antoni... li agafo o no li agafo? Vinga, molt serà...)

- Josep! Josep!

- Què?

- Ahir per la nit estava al bar i un lladre va entrar-me a casa i va fotre'm la tele!

- I això?

- És veu que els paravents que em va passar el veí eren robats i mentre els portaven algú va fer-se una còpia de la clau de casa.

- Ja m'ho imagino.

- Pot venir a arreglar-m'ho?

- No.

- Òstia puta! No siguis així.

- Mira noi, és que...

- Però tu no ets arquitecte? És que jo d'això no hi entenc.

- Ja t'ho vaig avisar quan et vas comprar la casa, però no em vas fotre ni cas.

- Però és que jo en volia una de paper.

- Doncs ja sabies a què t'arriscaves.

- "Tiu"! No pots fer-me el favor?

- No. Si vols et passo el telèfon d'una immobiliària de confiança que es dedica a canviar cases de paper per cases de ciment. Hauràs de fer reformes, però com a mínim no podran robar-te més, ni hauràs de contractar seguretat privada, ni se t'enfonsarà el sostre quan plogui.

- Molt bé, ja ho "pillo". Ja trucaré a en Fèlix perquè m'ho arregli. De res, eh?

(Penja)

Potser és una mica exagerada la situació, però la veritat és que s'acosta força al pa de cada dia de molts informàtics. Me n'he fet un fart d'instal·lar i arreglar windows en ordinadors d'amics i familiars. No m'importa, la veritat. Però haurien de ser conscients que, quan els dic que es passin a GNU-Linux, no ho faig per fastidiar ni perquè vulgui complicar-los la vida.

Igualment, quan algú em diu "l'Internet Explorer em fa coses rares, tot el dia m'estan sortint avisos de l'antivirus" i jo li dic que es passi a Firefox, ho faig perquè crec que és el millor navegador actual, no perquè no tingui ganes d'ajudar.

Actualment gairebé no toco windows (a part de pel photoshop), ni l'office, ni tant sols m'instal·lo programari privatiu fent servir cracks o keygens (des que conec el synaptic cada dia em fa més mandra). Només he provat el Vista per decidir que no el vull, així que no és una excusa quan dic "faré el que podré". Jo visc en edificis d'aquells que només són per a arquitectes.

NOTA: Avui és l'últim dia per votar com voleu que sigui el concurs. Els que llegiu el bloc des de lectors de feeds, passeu un moment per la pàgina i voteu.

Les calculadores dels ordinadors

Als orígens de la informàtica de consum es connectaven coprocessadors per tal que els ordinadors poguessin fer multiplicacions sense recórrer a les sumes consecutives (2*3 és 2+2+2), però ara ja els tenim integrats i usem coprocessadors per tal de realitzar simulacions físiques en entorns 3D.

Paleo-calculadora del GeOS 2 (GUIdeBook)

Actualment, el rendiment d'un processador d'ordinador es medeix en MFLOPS (milions d'operacions de coma flotant per segon), MIPS (milions d'instruccions per segons)... i totes les mètriques s'estan quedant curtes.

De l'entrada de dades mitjançant interruptors hem passat a un teclat qwerty amb ratolí i, fins hi tot, comencem experimentar la interacció amb superfícies multipunt o amb la realitat virtual.

Llavors, perquè quan obrim la calculadora del Windows apareix això:

Calculadora del Windows

I si volem fer alguna operació més complicada com l'arrel quadrada només se'ns ofereix això:

Calculadora científica del Windows

No és cap secret que per fer operacions realment complexes és millor fer servir una fulla de càlcul, però a vegades convindria disposar d'una calculadora que fos mínimament ràpida de fer servir i potent, sense més complicacions.

Calculadora del Mac OS (ask Dave taylor)

Un teclat qwerty té unes 105 tecles amb les que es poden representar parèntesis, exclamacions (tots dos són símbols matemàtics) o, fins i tot, lletres. Llavors, per què restringim l'us de la calculadora al teclat numèric i poca cosa més? És més, si en prémer "enter" es realitza l'operació, per què no puc veure tot el carro que estic a punt d'executar per comptes de veure només l'últim número.

Calculadora de Mac OS en mode científic (ask Dave taylor)

Els usuaris que, com jo, optem per no fer servir Windows, ens trobem també amb calculadores força deficients. En Mac OS, lògicament, la calculadora és força més maca i disposa d'un sistema per recuperar els resultats anteriors, però s'agrairia que fos precisa.

Calculadora de la Gnome

A Gnome la calculadora et mostra el carro sencer. Per desgràcia, per a fer servir caràcters tant simples com els parèntesis s'ha de posar un exageradament gran mode científic.

Calculadora de la Gnome en mode científic

A KDE la cosa tampoc està gaire bé. Malgrat que la interfície permet mostrar només alguns grups de botons, a l'hora de la veritat el seu comportament és excessivament semblant a la de Windows.

Calculadora de la KDE

Encara guardo per casa la Casio programable del batxillerat i és fantàstica. No només permet executar carros d'operacions, sinó que és molt fàcil repetir les instruccions de forma parametritzada (definint valors variables), a més, és possible guardar qualsevol resultat en una variable per tal d'usar-la més endavant.

Calculadora de la KDE desplegada totalment

Per la meva part, he arribat a l'automatisme d'instal·lar en qualsevol ordinador l'aplicació Speed Crunch, un programa de codi obert, gratuït, que disposa de versions per a qualsevol sistema i que m'ofereix tot allò que trobo a faltar de la Casio programable de quan feia batxillerat.

El programa Speed Crunch

Si mirem l'excel·lent pàgina GUIdebook a la secció de calculadores, és possible veure com, tot i que els sistemes operatius han evolucionat molt, les calculadores segueixen igual. Com si fos un homenatge a un altre temps, un monument als precursors de la computació. I potser està bé així, potser és necessari mantenir un rastre evolutiu per tal de no oblidar que, on ara hi ha bits, hi havia hagut engranatges.